David Elfa Novoa

El tema del capitalisme i el seu costat fosc ha estat tractat en diverses ocasions a través de diversos gèneres en les diferents disciplines artístiques. En aquest sentit, sembla ser una font inesgotable d’idees i, per això, el francés Sébastien Thiéry ens presenta la seva proposta en clau de comèdia esbojarrada, la qual té a més el seu rerefons. De fet, l’autor troba un punt de partida força interessant i el comença a desenvolupar amb bastant encert, però considero que en el seu conjunt no acaba d’estar del tot ben aconseguit. Així doncs, la barreja de gèneres en el tram final resulta bastant forçada i alguns elements de la comèdia no acaben d’encaixar dins del que es pretén explicar, segurament […]

Aquests dies tenim l’oportunitat de veure el quart espectacle que la companyia andalusa La Zaranda ens porta a la ciutat comtal al llarg dels seus 37 anys d’existència. En aquesta dilatada trajectòria, el seu èxit ha aconseguit traspassar fronteres, tot i que, en tot aquest temps, encara no havia tingut ocasió de veure’ls. Finalment, ho he pogut fer i haig de dir que al principi de l’obra em va costar entrar dins del seu univers, però un cop ho vaig fer, vaig poder gaudir d’un espectacle arriscat, suggerent i molt ben treballat. En aquest sentit, l’obra reflexiona al voltant de la degeneració del cos humà i del seu destí final i ho fa utilitzant un humor portat a l’extrem, però […]

La companyia basca Kalunka Teatro ens ofereix una d’aquelles joies que aconsegueixen crear màgia dalt de l’escenari a través d’un treball minuciós i delicat. En aquest sentit, l’obra parteix de la senzillesa per explicar una història carregada d’humanitat, la qual aconsegueix emocionar plenament a l’espectador. Així, un tema tan delicat com és l’alzehimer i les repercusions personals i familiars que provoca s’aconsegueix narrar amb rigor, tot evocant tendresa i duresa a parts iguals. De fet, es tracta d’una obra en la que no s’utilitza la paraula, però en la que en cap moment es troba a faltar. Precisament, aquest és un dels trets característics de l’espectacle, el qual li atorga personalitat pròpia juntament amb les situacions i els personatges plenament […]

L’amor i el desamor són dues constants al llarg de tota la vida i, com no, també ho són en el teatre i en moltes de les altres disciplines artístiques. En aquesta ocasió, Kamikaze producciones, ens porta una obra sobre l’amor ferit i l’amor esvaït, els quals es van donant mentre es produeix una batalla dialèctica, interna i externa provocada per la mateixa situació. Així, Pascal Rambert ens presenta un text intens i molt dur des del seu inici, en el que el to es manté al màxim durant les dues hores que dura la funció. Un exercici físic i verbal que no deixa respirar als seus actors des de que surten a escena cridant fins que s’apaguen els llums. […]

La filosofia i la política són dues de les grans herències de l’Antiga Grècia a partir de les quals va néixer la democràcia, un sistema que ha resultat molt útil per a la convivència social, però que des del principi ha presentat les seves imperfeccions. De fet, a l’actualitat, per una banda sembla que la societat no hagi après dels errors comesos al llarg de la història i, per l’altra, algunes persones s’aprofiten d’aquestes fisures per amparar-se en el propi concepte de democràcia i aconseguir així més poder, defensant-se en el seu marc teòric com si d’un escut es tractés per tal de treure profit. En aquest sentit, Mario Gas i Alberto Iglesias signen un text que ens situa en […]