David Elfa Novoa

No és la primera vegada que les dues actrius d’aquesta obra treballen juntes, ja que ja ho havien fet fa uns anys a Mamma mia, precisament amb els mateixos rols de mare i filla. En aquesta ocasió, han abandonat les illes gregues i han decidit acostar-se a un musical de petit format que és una autèntica delicia. L’obra més que narrar-nos una història, que n’hi ha, opta per conduir-nos a través de les diferents emocions i pensaments que experimenten els dos únics personatges de la funció, els quals es troben immersos en una batalla d’amor i odi, en la que més d’un es veurà reflectit. Així, l’amor protector i dependent d’una mare es torna en contra seva quan la seva filla se sent ofegada i necessita començar […]

Cal celebrar que hi hagin sales com el Teatre Gaudí Barcelona que apostin per muntatges arriscats, tant a nivell de concepte com pel fet de tenir un nombrós equip artístic a dalt de l’escenari, sent en aquest cas de 9 actors i 5 músics. Així, El viatge d’Orfeu és una producció valenta que té la seva força en la evocació de sentiments i de diverses sensacions a través de la poesia visual i sonora. En aquest sentit, hi ha una gran feina de direcció per part de Josep Galindo, en la que es vol submergir a l’espectador dins dels pensaments i les emocions més internes i en la que cada moviment està orquestrat per transmetre un conjunt de sensacions. Així, hi ha fragments molt aconseguits en els […]

Aquest no és el primer cop que La Plaça del Diamant puja a dalt dels escenaris i, ni tan sols, es tracta de la primera vegada que en Joan Ollé s’encarrega de fer-ho, però el fet que sigui un espectacle totalment nou i amb ànima pròpia justifica la seva posada en escena i la nostra visita al teatre. En aquesta ocasió, Ollé ha decidit que tot el pes d’aquesta Colometa recaigui a sobre d’una única actriu, enlloc d’explicar-nos la seva història a través de tres actrius com ho va fer fa deu anys al Teatre Borràs amb la Montserrat Carulla, la Rosa Renom i la Mercè Pons. En aquella ocasió, la posada en escena era bastant minimalista i amb molt pocs moviments per part de les […]

Les dues últimes vegades que he anat a Londres, m’he quedat amb les ganes d’anar a veure el muntatge que la National Theatre porta representant d’aquesta obra des de fa uns quants anys. Així que, quan vaig llegir que el Lliure portaria a escena aquest muntatge, em vaig alegrar moltíssim, però al mateix temps em va fer por que les grans expectatives que havia dipositat en el muntatge me l’espatllessin, cosa que no ha passat. Un cop vist, puc dir que Simon Stephens ha fet una adaptació de la novel·la de Mark Haddon realment rodona, aconseguint crear una estructura dinàmica al servei de la direcció i aprofitant els recursos teatrals per incorporar-los dins de la mateixa història. De fet, durant el transcurs de la funció, un té […]

En la seva dilatada trajectòria, La Perla 29 ha aconseguit forjar-se un nom que és sinònim de qualitat, oferint-nos propostes que no ens acostumen a defraudar mai, tot i la seva diversa procedència. En aquesta ocasió, tornen a aprofundir en l’univers italià que tan bon resultat els va donar amb 28 i mig o Natale in casa Cupiello, i ho fan apostant per una història molt intimista carregada de matisos, la qual aconsegueix omplir cada racó de l’escenari amb tan sols tres actors. El repte no era fàcil, ja que, per una part, l’espectador té en ment els dos actors que van protagonitzar la pel·lícula, uns immensos Sofia Loren i Marcello Mastronianni, i per l’altre, l’anterior producció feta a casa nostra, farà uns 30 anys, comptava […]