David Elfa Novoa

Poques obres tenen un recorregut com Animals de companyia, la qual ha passat de representar-se als menjadors de cases particulars a poder-la veure a la sala 2 del Club Capitol, plena fins a la bandera. I es que l’obra té l’habilitat d’arribar a tot tipus de públics, tant als que busquen un divertiment àgil com als que prefereixen profunditat temàtica i de personatges, gràcies a les dues vessants que té l’espectacle, les quals sacsegen a l’espectador quan es produeix el canvi sobtat de la comèdia a la part més dramàtica, com succeeix a la vida real. No obstant, personalment, m’atreu més la segona part de l’obra, arribant al punt que m’agradaria saber més coses d’aquells personatges ben dibuixats per l’autora i també estaria interessat en aprofundir encara […]

Els mateixos creadors d’aquest espectacle l’etiqueten com a híbrid, gràcies a la seva fusió de teatre, dansa i música en directe. Però, aquest va encara molt més enllà, ja que la convergència d’aquestes disciplines es converteixen en la seva pròpia ànima, dotant-lo d’una personalitat que el presenten com una aposta arriscada, que sens dubte va a parar a molt bon port. Potser aquest sentit del risc, amb molt de seny, és el que es troba a faltar en el nostre teatre en els últims temps, que de vegades sembla estar estancat en apostes que es creuen segures i que no acaben de deixar passar l’aire fresc. Afortunadament, a la cartellera també trobem apostes com a aquest Limbo que demostren que no calen […]

Farà gairebé uns deu anys vaig tenir l’oportunitat de veure aquesta obra al Teatre Borràs i vaig guardar un molt bon record d’ella. De fet, avui encara tenia present que es tractava d’una obra molt divertida i original i, sens dubte, anys després, m’ho ha tornat a semblar. En aquesta ocasió, l’obra es representa al Teatre Condal i tornen a repetir part de l’equip artístic i el director, però per les característiques del propi espectacle, no es tracta d’una simple repetició del que ja es va veure llavors, ja que cada funció és diferent una de l’altra. Així, l’improvització és fonamental en aquesta, ja que requereix de la participació del públic, sent aquest qui decideix el final de l’obra. Per tant, es tracta d’una […]

Els clàssics mereixen un gran respecte ja només pel fet d’haver sobreviscut al pas dels anys i, sobretot, per haver aconseguit formar part del nostre ADN cultural. En aquest sentit, cal dir que sovint ens resulta difícil opinar amb sinceritat al respecte, ja que aquests semblen gaudir d’un passaport d’immunitat, sense importar gairebé com s’hagin dut a terme a l’escenari. D’altra banda, hi ha qui s’allunya d’ells només pel fet d’estar elaborats amb un llenguatge teatral diferent a l’actual, el qual pot provocar que se’ns faci més difícil entrar dins de l’obra. De totes maneres, sigui quin sigui el posicionament de l’espectador, penso que sempre resulta instructiu veure un clàssic i més si aquest es remunta a la mitologia grega amb un personatge que, sens dubte, […]

Fa anys vaig llegir el conte d’Antoine de Saint-Exupéry. N’havia sentit molt a parlar i, tot i que jo ja era grandet, us haig de dir que vaig gaudir com un nen amb ell i alhora em va semblar una autèntica lliçó de vida i de filosofia, es a dir, una joia en majúscules. Sens dubte, em van fascinar les històries que vivia el petit príncep, els dibuixos que les acompanyaven interactuant amb ella i, sobretot, el potent contingut que s’amagava al darrera. Per aquest motiu, cada cop que es fa alguna adaptació al teatre, sento unes ganes enormes d’anar-hi i, alhora, una por immensa perquè no estigui a l’alçada del conte. En aquest sentit, cal dir que no és un llibre gens […]