David Elfa Novoa

Els totalitarismes han inspirat nombroses creacions artístiques a causa del seu gran impacte social i polític, ja que contenen elements de gran simbolisme que resulten molt propicis per a les arts. Cal dir que potser no són tan nombroses les obres que se situen després de la caiguda del règim nazi, com pot ser Vencedores o vencidos, però aquestes ens atorguen un punt de vista restrospectiu molt interessant que permet reflexionar en el seu conjunt. De fet, aquest és el cas de l’obra que ens ocupa, la qual a partir d’una investigació ens convida a debatre sobre la confrontació entre cultura i poder. Sens dubte, és un tema apassionant, però la forma en que es tracta en el text resulta […]

És per tots ben sabut que no abunden els personatges de gent gran en el món del teatre i, molt menys, que siguin protagonistes de l’obra. En aquest sentit, a En el estanque dorado no ens trobem amb un, sinó amb dos personatges d’aquesta mena i són d’aquelles perletes que permeten lluir-se als actors que els interpreten. Així doncs, tant Lola Herrera com Héctor Alterio estan magnífics en els seus papers i ja només per això ben val una visita al Teatre Romea. D’altra banda, el text no destaca per la seva originalitat, ni tampoc per un tractament profund del tema o per ser especialment realista, però la història representada resulta entranyable, divertida i amena, fent sortir a l’espectador amb […]

Al llarg d’aquest primer trimestre teatral, el Lliure de Montjuïc ens està oferint obres de fora de casa nostra, les quals són una autèntica delícia. En aquesta ocasió, Kamikaze Producciones ens porta un versió lliure del Misàntrop de Molière, un clàssic amb un contingut fascinant i reflexiu que ben podria ser un classe magistral d’una facultat de psicologia o filosofia. De fet, Miguel del Arco situa el text en l’actualitat sense perdre la seva força i reforçant encara més la identificació de l’espectador en els personatges. En aquest sentit, l’obra és un mirall de la societat en la que, malauradament, ens veiem reflectits en moltes de les situacions mostrades, a on la lluita per la sinceritat del protagonista ens pot […]

Després de l’èxit de La familia irreal, era qüestió de temps que el televisiu equip de Polònia tornés als escenaris teatrals. En aquesta ocasió, ho fa utilitzant directament la seva pròpia marca i explotant un tema de rabiosa actualitat, com ens tenen acostumats. Així, presenciem una visió satírica de la vida política i social de casa nostra, tot utilizant números músicals i escenes en clau de vodevil, que formen part d’una única trama ben definida. En aquesta ocasió, fan un homenatge a grans clàssics del gènere musical, tot adaptant per la història temes de Els miserables, Jesucrist Superstar o Mar i cel, per exemple. De fet, la història creada funciona i la majoria de les cançons encaixen perfectament en ella. […]

Àngel Guimerà és tot un referent de la cultura catalana que sembla sentir-se realment còmode aquest any dins la cartellera teatral, ja sigui amb la gran producció de Mar i cel al Teatre Victòria o amb una altra de petit format que es va exhibir al Círcol Maldà i que s’anomenava Quietud salvatge, la qual consistia en un monòleg impartit pel personatge de la Marta de Terra Baixa. En aquesta ocasió, és Lluís Homar qui puja dalt de l’escenari per interpretar-la, assumint el repte de ficar-se ell sol en la pell de tots els personatges principals de l’obra. Així, el que en un principi pot recelar a l’espectador a l’hora de triar l’espectacle, s’acaba convertint en un experiment satisfactori, amè […]