David Elfa Novoa

Dagoll Dagom celebra els seus 40 anys d’existència amb el seu musical estrella, el qual s’ha convertit en un dels preferits del públic català, tal i com ho demostren les tres vegades que ha estat en cartell des de la seva estrena al 1988 i la profunda estima que se li té. D’alguna manera, és cert que Barcelona no reuneix les condicions de ciutats com Londres o Nova York per tenir aquest musical en cartell ininterrumpudament des de finals dels vuitanta, però sens dubte ens trobem davant d’un espectacle de gran alçada capaç de fer vibrar i emocionar a l’espectador com ho fan les obres d’aquestes meques dels musicals. De fet, Mar i cel té molts elements propers als classics que es poden veure […]

Lluís Soler s’ha convertit en un dels grans actors de l’escena catalana després d’una dilatada i exitosa trajectòria dalt dels escenaris, però en aquesta ocasió ha optat per agafar el timó del vaixell i debutar en la direcció teatral. Per fer-ho, ha escollit un text que parla de dualitats enfrontades a través d’una parella d’amants a on un d’ells és infidel. Tot i ser una temàtica llaminera i plantejar-nos un debat força interessant, l’obra presenta un discurs força redundant a mesura que aquesta avança, fet que provoca que l’espectador pugui anar perdent l’interés en la peça, ja que la relació que es va teixint entre els personatges tampoc resulta suficientment atractiva. Per contra, Soler opta per unes transicions d’escena dinàmiques, les quals resulten encertades […]

Aquesta no és la primera vegada que Andrés Lima aterra al Teatre Romea i, al igual que va succeïr en el seu moment, les expectatives pel seu nou treball són molt altes. No obstant, en aquesta ocasió, la seva obra no m’ha semblat tan rodona, tot i que l’espectacle ofereix una factura realment suggerent. Així doncs, cal destacar que el director aconsegueix dibuixar emocions dalt de l’escenari, creant una simbiosi realment interessant entre l’audiovisual i la pròpia escena teatral, alhora que hi ha una encertada utilització de la il·luminació al servei d’una poesia visual. Sens dubte, es tracta d’una feina meritòria i que, a més, és desenvolupa d’una forma totalment encertada, arribant amb potència a les retines dels espectadors. Malgrat això, no he […]

Sorprendre a l’espectador avui en dia no resulta una tasca senzilla, ja que aquest està habituat a tot tipus de propostes provinents de diverses plataformes com ara la televisió, el teatre, el cinema o internet. En aquest sentit, el “mago Pop” no només sorprèn, sinó que a més aconsegueix que ens emocionem amb allò que estem presenciant, tot a través d’un espectacle molt elaborat i d’uns números que deixen en estat de xoc a l’espectador, el qual és incapaç de comprende allò que ha vist. Òbviament, es tracten de trucs de màgia, però aquestos estan tan ben pensats i executats que aconsegueixen que l’espectador visqui una il·lusió, s’emocioni amb ella i que, fins i tot, per uns instants arribi a pensar que […]

Que apareguin musicals a la cartellera sempre és una bona notícia per als amants del gènere, però el fet que ens brindin l’oportunitat de descobrir obres que, fins ara, eren desconegudes per al gran públic de la nostra ciutat és del tot admirable en els temps difícils que corren. Així doncs, d’entrada, cal aplaudir a aquesta companyia per la seva tenacitat a l’hora portar a escena aquest gran musical, però també cal agraïr al teatre Gaudí per apostar-hi. A més, se’ls ha de felicitar pel resultat del projecte, el qual és del tot satisfactori, mereixent que l’espectacle tingui vida més enllà de l’estiu i que, d’aquesta forma, el pugui descobrir encara més gent. De fet, seria molt positiu per als espectadors que altres […]