David Elfa Novoa

Wajdi Mouawad comença a ser un dels noms habituals de la cartellera barcelonina i no només com a dramaturg, sinó també com a actor i director, papers que va excercir en la seva visita fa uns mesos amb la seva obra “Seuls”. En aquesta ocasió, l’autor ha vestit la seva peça d’un gènere amb un enfocament altament comercial, com és el thriller, però conservant el seu estil característic i aprofundint àmpliament en temes com la identitat personal o la bellesa. Així doncs, aquesta doble vessant farà que es puguin apropar a l’obra tant espectadors amb pretensions més comercials, com els que busquen aprofundir més. Tot i això, precisament aquesta barreja pot provocar l’efecte contrari, es a dir, allunyar als que buscaven […]

El Grec sempre amaga petites joies entre les seves obres destacades i la seva extensa oferta i, per mi, aquesta és una de les d’aquest any (i encara falta molt festival per descobrir). Es tracta d’un espectacle de dansa que dóna veu a dues cultures diferents, però que comparteixen certes visions, les quals es fusionen a través de la dansa. A més, entra en joc un tercer element com és l’excel·lent composició i interpretació en directe de música electrònica i experimental a càrrec del músic belga Laurent Delforge, la qual ens endinsa dins de la conversa que mantenen els dos ballarins i s’agermana totalment amb ells. D’altra banda, l’escenari completament nu i gegantesc del Mercat de les flors s’omple prodigiosament amb la gran escenificació […]

Encetem la segona setmana de Grec i ho fem amb l’estrena d’aquesta obra de Manel Dueso que, sens dubte, s’allunya dels convencionalismes. Així doncs, el dramaturg ha aconseguit dibuixar uns personatges consistents, els quals exterioritzen exageradament els seus anhels i desitjos més profunds, de manera que aquestos queden caricaturitzats i configuren l’essència del text. De fet, la història resta condicionada a les particularitats d’aquests excèntrics personatges, atorgant a l’obra originalitat i personalitat, característiques que es veuen encara més reforçades pel joc temporal utilitzat per narrar la història. Aquestes particularitats de l’obra desconcerten molt d’entrada, però cal dir que a mesura que s’avança i que l’espectador es va adaptant, aquestes es tornen més accessibles. Tot i això, un fet que juga en contra seva […]

La companyia nord-americana Gallim Dance ha estat l’encarregada d’inaugurar el Festival Grec d’enguany amb un d’aquells espectacles que saben com omplir el gran escenari de l’anfiteatre de Montjuïc. Malgrat tractar-se d’una obra apta per a tot tipus de públics, potser hauria estat més aplaudit un espectacle de dansa que tingués un llenguatge molt més accessible per a aquells que no hi estan acostumats. No obstant, es d’agraïr el petit risc assumit per Ramon Simó de programar-lo en la inauguració, dotant així de personalitat al festival i no primant exclusivament la part superficial d’aquest, la qual sempre resulta més complaent de cara a la galeria, però també la més impersonal. L’espectacle explora l’instint de ramat de l’ésser humà a través d’un conjunt de peces que barregen un compendi de […]

Les comèdies romàntiques són molt habituals en les sales de cinema, però no ho acostumen a ser tant en els teatres, els quals aposten més per altres tipus de comèdia. Sens dubte, aquest fet podria obrir un debat sobre quins són els motius, però el cas és que la Villarroel ha volgut apostar per aquest gènere presentant-nos una proposta de la Marta Buchaca, la qual ens planteja una història que malgrat no ser molt original, sí que té la seva pròpia personalitat. Es pot dir que el text té la virtut d’apropar-nos als personatges a través d’uns diàlegs i unes situacions fresques i divertides, tot creant una empatia entre públic i escenari. Tot i això, la estructura del text sembla ser la peça més […]