David Elfa Novoa

Els musicals de petit format no compten amb els grans escenaris dels seus germans de gènere, ni amb tots aquells elements vistosos que ens encanten als “musical lovers”, però sovint són els que aporten nous aires i originalitat al gènere o, si més no, són els que més s’hi arrisquen. En aquest sentit, Lo tuyo y lo mío segueix aquesta línia i ens ofereix tot allò que promet i molt més, proporcionant-nos una vetllada divertida i amb un material totalment fresc. Així doncs, ens trobem amb un text on les paraules formen part d’extractes de cançons molt conegudes que van dels anys 60 fins a l’actualitat, però que en cap moment cau en l’efecte d’un simple karaoke, sinó que d’una […]

Al llarg dels anys, Oriol Broggi ens ha demostrat que és tot un mestre creant atmosferes teatrals, les quals permeten a l’espectador viatjar fins al mateix lloc i moment de l’acció que representen. En aquesta ocasió, el viatge era llarg, concretament a un lloc i a un moment històric a on l’espectador no està gaire acostumat a anar (o gens): la Xina del segle XIII. Així doncs, el repte no era fàcil, però el resultat final transmet un conjunt de sensacions i percepcions que permeten traslladar-nos fins al llunyà orient, aconseguint així un dels seus propòsits. Cal dir que, tot això, s’aconsegueix gràcies a una narrativa fidel i propera a la visió oriental, molt diferent a la nostra (fet que pot […]

Quan es compleixen deu anys de la mort de Bolaño, el cèlebre novel·lista torna a la cartellera barcelonina gràcies a l’adaptació escènica del seu debut literari, el qual va ser co-escrit amb García Porta ara fa 30 anys. Malgrat tractar-se d’un text difícil d’adaptar per al teatre, cal dir que Fèlix Pons se’n surt èxitosament, oferint-nos un muntatge carregat de ritme i explosió creativa en el que aconsegueix submergir-nos dins d’un món ple de disbauxa. En aquest sentit, Pons no dubta en utilitzar recursos audiovisuals que estan al servei de la dramaturgia i, fins i tot, algun proper al món cinematogràfic, tot donant cos i ànima a aquest complex muntatge. Així doncs, l’obra també compta amb una excel·lent banda sonora, […]

Segona oportunitat per veure aquest any a Barcelona l’obra de Marc Artigau i Queralt, la qual és una d’aquelles petites sorpreses agradables a la nostra cartellera. En aquesta, l’autor ens planteja una història en la que les aparences juguen un paper important i a on l’ús de la paraula i el valor dels sentiments inconscients es converteixen en protagonistes. A més, es tracta d’una peça que sap jugar molt encertadament amb el suspens, el qual està orquestrat per una direcció subtil i executat per unes interpretacions contingudes. Tot i això, la part final de l’obra resulta una mica confusa i precipitada, sense arribar a donar temps a l’espectador a entendre ben bé què està succeint, fet que provoca un petit desconcert. […]

Sembla impossible que una obra de teatre pugui aguantar 62 anys ininterromputs sobre els escenaris, però com anuncia la marquesina d’estil antic del St Martins Theatre de Londres, “La ratonera (The mousetrap)” porta, de moment, aquests anys allà, cosa que l’ha convertit en un punt turístic més de la capital britànica. Tot i això, un cop vist el seu muntatge homònim del Paral·lel, és molt dubtós que aquest fet es repeteixi a la nostra ciutat i molt més encara en l’actualitat. De totes formes, aquesta versió compta amb diversos factors que li poden donar una bona empenta comercial i que l’ajudarien a passar una bona temporada a la ciutat comtal. El muntatge que se’ns presenta al Teatre Apolo té la […]