David Elfa Novoa

La sala Flyhard enceta temporada amb una simpàtica comèdia romàntica que fa sortir a l’espectador del teatre amb un somriure dibuixat a la boca, que no és poc, i amb la sensació d’haver passat una estona agradable. Es tracta d’una peça senzilla, sense gaires pretensions ni artificis, que aborda el tema de l’inici de l’amor a través de dues parelles. Potser és un tema recorrent dins del gènere, però s’ha de reconèixer que l’autor ho explica amb gràcia, proximitat i naturalitat a través diverses escenes picades que agillitzen l’acció. A més, ens trobem amb uns personatges ben defensats pels quatre actors, destacant el de la Lola i el Francesc, que són d’alguna manera els que més substància aporten a l’obra. […]

Abans d’anar a veure una obra de la qual has llegit o escoltat qualificatius com “imprescindible”, “necessària” o “colpidora”, es fa difícil no crear-se unes altes expectatives que condicionen inevitablement el seu visionat. Sota aquest prisma, m’he trobat amb una obra que tracta temes morals d’una forma directa i que juga en ocasions amb l’espectador, a qui fa experimentar en la seva pròpia pell alguna de les situacions viscudes pels inmigrants. Tot un encert des del punt de vista dramatúrgic, que aconsegueix emocionar a l’espectador en diversos moments. Malgrat això, aquests condicionaments previs han fet que, tot i trobar-me amb una bona obra, no sapigués veure les proeses i l’excés d’emotivitat que altres han sabut apreciar. Aquest fet s’evidencia al […]

Adaptar una novel·la per ser exhibida en teatre no sempre és una tasca fàcil de portar a bon port, ja que es tracta de dos llenguatges amb estructures i elements diferents. En aquest cas, l’obra de Miguel Delibes ja portava implícit que aquesta havia de ser representada a través del monòleg, el qual sap condensar perfectament l’esperit del llibre i donar vida a les paraules escrites. Tot i això, la representació dilata bastant l’escena a través d’una una hora y cinquanta minuts de muntatge que poden resultar excessius per a l’espectador, al tractar-se d’un monòleg. No obstant, l’obra presenta un text ben treballat, que va en sintonia amb la magnífica interpretació de Natalia Millán, que ja fa un temps està […]

La primera obra que ens presenta la Villarroel aquesta temporada sembla ser una aposta segura, ja que juga la partida amb quatre asos amagats a la màniga, els quals són: el seu autor (El mètode Gronholm, Burundanga), el director (àntic responsable del Teatre Nacional de Catalunya) i els dos actors (amb tants èxits que la llista seria interminable). Així doncs, inevitablement, el resultat només podia reflectir un gran èxit comercial amb funcions exhaurides. Malgrat això, cal dir que comercialitat i qualitat no van sempre agafades de la mà, però seria injust dir que aquest és el cas. Es cert que l’autor planteja inicialment una temàtica molt sucosa enmarcada dins la situació econòmica actual, la qual donaria per fer una extensa […]

The Zombie company ens torna a delectar amb una altra de les seves obres a la ciutat Comtal. En aquesta ocasió, Carlos Be aposta per un gènere radicalment diferent al de la transgressora “Peceras”, tot fent un homenatge a l’univers Almodóvar. Així doncs, ens trobem amb una tragicomèdia musical que apropa a l’espectador al Madrid de finals dels 80 i ho fa des de la naturalitat i sense mostrar grans pretensions, centrant-se en explicar la història d’uns personatges i d’una època molt concreta. D’aquesta manera, l’autor no vol ser transcendent ni profund en el seu text, com ho és a “Peceras”, creant uns personatges definits i amb vida pròpia, sense caure en cap moment en la superficialitat. Precisament, una d’aquestes […]