Eirene Ramos

Anava a aquest musical, Ànima, sense voler llegir molt sobre el muntatge, perquè m’agrada deixar-me sorprendre al teatre, però sabent que era una creació pròpia, amb un equip jove i on la història principal era la d’una il·lustradora als anys 30. Suficients detalls per a, de primeres, m’encaixés molt bé. I el musical no defrauda, encara que potser se’m va fer un pel llarg i alguns moments pot ser que siguin retallables, el producte funciona i agrada: el públic va acabar en peus i aplaudint a tope. Per a mi l’espectacle té molts elements bons. M’encanta com es tracten els personatges femenins: des de la protagonista, una tia talentosa i amb idees molt clares malgrat les seves inseguretats, representada per […]

Podria donar una recomanació molt senzilla: és una delícia, no te la pots perdre. I acabar aquí perquè és un muntatge que no necessita molt més, si t’agrada el teatre, has d’anar-hi. I et diria que si el teatre no fa per tu, amb aquest muntatge, que és un regal sobre la vida i les casualitats i també les sincronicitats, ho agafaràs amb ganes, o almenys gaudiràs, ploraràs, riuràs, et sentiràs identificada en algun moment, recordaràs històries de la teva adolescència probablement… Necessites més motius? Acompanya’m en un mini viatge d’unes quantes raons més per a descobrir per què aquesta Illa Deserta és d’allò més imprescindible que hi ha ara mateix en la cartellera: La història és una xulada, una […]

45 anys damunt dels escenaris és una xifra amb la qual comptades companyies espanyoles poden comptar, i per descomptat La Zaranda és un referent teatral, sobretot per a les persones més teatreras. I en aquesta celebració, han decidit realitzar el muntatge Manual para armar un sueño, on, amb el seu particular llenguatge, fan un homenatge a la professió teatral, amb les seves anades i vingudes, amb les seves caigudes i els seus ressorgiments, amb les temptacions i els llocs foscos, però també amb molta llum íntima. Potser aquesta obra, com la majoria de muntatges de la companyia, no és del tot compresa pel gran públic, ja que tenen una manera de fer teatre molt particular: intimista, amb un humor molt […]

Curiosament, se m’havia escapat aquesta obra les altres vegades que ha passat per Barcelona, que són unes quantes, i quan em vaig assabentar que tornava a estar de nou a la ciutat, allà que vaig anar-hi! Per molt que hagis llegit i per molt que t’hagin dit que Blanca Desvelada és una peça imprescindible, sempre vas amb la “por” al fet que no t’agradi tant com esperes. Però no és el cas, aquesta obra no defrauda. Alejandra Jiménez-Cascón realitza ella sola un desplegament de personatges brutal, transaccionant de l’un a l’altre magistralment. No necessita a ningú més, es basta i se sobra perquè, com a espectadora, tinguis la sensació que la història te l’estan contant entre diverses actrius en escena. […]

El segell d’Ay Teatro, amb Álvaro Tato y Yayo Cáceres al capdavant, sol significar una proposta de qualitat, i ‘Burro’ no es queda curta. Un espectacle molt peculiar i curiós, ja que el seu argument està lligat per un ruc, que ens va explicant relats relacionats amb aquest simpàtic animal al llarg de bona part de la literatura i la història. Un text molt bonic, amb punts còmics i crítics, acompanyat de bona música i un elenc brillant. El muntatge està capitanejat de manera esplèndida pel Carlos Hipòlit; qui mostra un domini escènic brutal, capaç d’interpretar a diferents rucs, ruques i ruquets i fer gaudir, entendrir i riure al públic. Els qui li acompanyen, Fran García i Iballa Rodríguez, són […]