Eirene Ramos

Per a mi, el bon teatre és aquell que fa que surtis de la sala d’una manera diferent de com has entrat: més alegre, més trist, reflexionant, amb ganes de trucar algú, cantant…. De ‘La Infàmia’ surts… gelada, petrificada, amb una mescla de sensacions i sentiments que et bullen per dins però que et paralitzen per fora, sense saber amb quines paraules expressar el que acabes de veure, com assumir la història que t’acaben de contar. Almenys, així va ser per a mi i els meus acompanyants, que vam necessitar una estona de pausa i silenci, per a reprendre l’alè i poder verbalitzar el que sentíem davant tal barbàrie i davant la vida d’una activista, una dona referent, tan summament […]

Que la gira del 50 aniversari del musical The Rocky Horror Show comenci a Barcelona, i amb el muntatge del West End, és un privilegi. No només perquè es tracta d’un fenomen mundial, un espectacle de culte que també va passar per la gran pantalla pocs anys després de la seva estrena en el teatre; si no també perquè l’elenc que el conforma és el mateix que veuries a Londres i això a nivell de qualitat, es nota (i es gaudeix). Si bé potser aquest no és un musical apte per a tots els públics, si t’agraden els musicals, coneixes una mica els grans títols que marquen el gènere i ets una persona curiosa, aquesta experiència és per a tu. […]

Las guerras de nuestros antepasados, és d’aquestes obres que no et deixen indiferent, que et toca a fons i sobretot si en la història de la teva família les guerres han tingut un paper cruel i que ha deixat empremta per sempre. El text de Delibes, en la seva adaptació d’Eduardo Galán, amb direcció de l’argentí Claudio Tolcachir, és una intel·ligent i delicada crítica a la absurdez de la violència i en conseqüència a totes les guerres. Un text que és història viva del nostre país, interpretat amb un mestratge sublim pel Carmelo Gómez acompanyat del Miguel Hermoso. Carmelo Gómez és d’aquests actors que mai defrauda damunt de les taules, és una delícia sofrir, gaudir i riure amb el seu […]

Sempre és un luxe gaudir d’una companyia amb mitjans, tant materials com de tècnica, com és la Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico, perquè ja de partida, saps que qui ha estat triat i triada per formar part de la mateixa té un talent i una disciplina que ben dirigida, pot donar molt de si mateix. I així succeeix amb La discreta enamorada, de la mà de Lluís Homar, del qual també podem gaudir en escena. La companyia ens presenta una versió al més pur estil Segle d’Or (amb els seus apuntadors, amb regiduría per l’escenari…), però amb el toc personal d’aquesta jove companyia, que afegeix llums de neó, música en directe i un vestuari que em va semblar tot […]

A aquestes alçades del segle XXI, encara continuen existint uns certs temes que socialment es consideren tabú. Curiosament molts, m’atreviria a dir que la gran majoria, d’aquests temes dels quals no es parla, tenen a veure amb la dona, amb el que ens passa, amb els nostres moments vitals, amb no entrar en el marc que la societat patriarcal i capitalista té meticulosament preparat per a nosaltres. Amb callar més del compte, amb la solitud. Malparida va d’això, de donar veu a una realitat silenciada, que últimament ha pujat el volum, incomodant a un cert personal sanitari i a part del sistema de salut: La violència obstètrica. I què és exactament aquest tipus de violència? Es refereix a les pràctiques […]