Eirene Ramos

Muerte de un viajante és un text clàssic, dels anys 40, que està sorprenentment vigent. Em fascina al mateix temps que m’espanta que una cosa escrita fa més de 70 anys es pugui traslladar a la situació present amb tanta facilitat. Suposo que és la màgia dels grans autors, com Arthur Miller. L’obra ens presenta a en Willy Loman, el prototip d’home que busca insaciablement el somni americà, i una vegada i una altra es topa de cara amb la realitat. Una realitat que li empeny a treballar insaciablement fins a l’extenuació per un miserable sou amb el qual poder pagar una hipoteca, una assegurança de vida i electrodomèstics que s’espatllen amb sospitosa facilitat. Però el protagonista viu en una […]

Tenir l’oportunitat de gaudir d’una obra de Sondheim a la teva ciutat sempre és d’agrair. I és que Antonio Banderas, productor i director del muntatge (i actor protagonista quan l’obra es va estrenar a Màlaga al Teatro del Soho CaixaBank) ha apostat molt fort aquesta vegada: Aquest és un musical emblemàtic de Broadway, guanyador de diversos Premios Tony, guardons als quals ha estat nominat fins a 14 ocasions. El Company de Banderas ve embolicat en un escenari senzill però alhora màgic, en el qual l’escenògraf Alejandro Andújar ha sabut jugar amb les possibilitats que donen diferents alçades, amb una estructura que ens transporta ràpidament a Nova York, on van passant els dies, les nits, la pluja… També és una escenografia […]

Les obres com Johnny Chico són simplement necessàries. Crec que podria acabar la meva recomanació només amb aquesta frase, bàsicament per no donar més pistes i que cada persona que la vegi la gaudeixi i s’emocioni a la seva manera. Cal anar-la a veure, cal deixar que et travessi i deixar-te endur pel viatge emocional que proposa aquesta valenta, i desgraciadament actual, proposta. Però si necessiteu més arguments, us diré que Víctor Palmero, com a únic actor en escena, però amb qui veiem alguna cosa com una desena de personatges, està majestuós: et fa gaudir, patir, emocionar-te, plorar, riure a riallades… Es nua emocionalment davant del pati de butaques, es deixa la pell a cada escena… durant hora i mitja, […]

Poques vegades un escenari amb pocs elements s’ha omplert tant comptant només amb la presència d’una única veu sobre l’escenari. Aquesta veu, la de la veterana Lola Herrera, és capaç de mantenir-te enganxada de forma constant durant 80 grans minuts. Aquesta veu fa que t’emocionis quan ella plora la mort del seu Mario i que esbossis un somriure culpable quan enuncia i vivència els valors “obsolets?” de l’Espanya de mitjan el segle XX: clasisme, racisme, masclisme… Durant 80 intensos i únics minuts, la protagonista, la Carmen, et fa endinsar-te en aquestes llargues hores que passa a l’habitació vetllant al seu marit recordant anècdotes, persones, anhels… i revelant secrets. Records que ens mostren la realitat de les dues Espanyes, representades una […]

Fidels al seu estil, al seu savoir faire i al seu teatre de qualitat, Ron Lalá ens ofereix l’oportunitat de gaudir de la seva darrera creació, aquesta amb un punt més de culte al teatre que les anteriors, entrellaçat amb els tocs més populars, per a crear un espectacle amb el qual divertir-se alhora que es gaudeix del bon teatre, de la música i del toc àcid característic de la companyia. “Senyors espectadors: queden detinguts”. L’aventura distòpica de Ron Lalá ens porta a l’any 2037, moment en el qual les màquines i la tecnologia ho dominen tot i les arts han quedat totalment prohibides. L’Agència Anti Art (AAA) és l’encarregada de perseguir i acabar amb els qui, en la clandestinitat, […]