Eirene Ramos

Les obres com Johnny Chico són simplement necessàries. Crec que podria acabar la meva recomanació només amb aquesta frase, bàsicament per no donar més pistes i que cada persona que la vegi la gaudeixi i s’emocioni a la seva manera. Cal anar-la a veure, cal deixar que et travessi i deixar-te endur pel viatge emocional que proposa aquesta valenta, i desgraciadament actual, proposta. Però si necessiteu més arguments, us diré que Víctor Palmero, com a únic actor en escena, però amb qui veiem alguna cosa com una desena de personatges, està majestuós: et fa gaudir, patir, emocionar-te, plorar, riure a riallades… Es nua emocionalment davant del pati de butaques, es deixa la pell a cada escena… durant hora i mitja, […]

Poques vegades un escenari amb pocs elements s’ha omplert tant comptant només amb la presència d’una única veu sobre l’escenari. Aquesta veu, la de la veterana Lola Herrera, és capaç de mantenir-te enganxada de forma constant durant 80 grans minuts. Aquesta veu fa que t’emocionis quan ella plora la mort del seu Mario i que esbossis un somriure culpable quan enuncia i vivència els valors “obsolets?” de l’Espanya de mitjan el segle XX: clasisme, racisme, masclisme… Durant 80 intensos i únics minuts, la protagonista, la Carmen, et fa endinsar-te en aquestes llargues hores que passa a l’habitació vetllant al seu marit recordant anècdotes, persones, anhels… i revelant secrets. Records que ens mostren la realitat de les dues Espanyes, representades una […]

Fidels al seu estil, al seu savoir faire i al seu teatre de qualitat, Ron Lalá ens ofereix l’oportunitat de gaudir de la seva darrera creació, aquesta amb un punt més de culte al teatre que les anteriors, entrellaçat amb els tocs més populars, per a crear un espectacle amb el qual divertir-se alhora que es gaudeix del bon teatre, de la música i del toc àcid característic de la companyia. “Senyors espectadors: queden detinguts”. L’aventura distòpica de Ron Lalá ens porta a l’any 2037, moment en el qual les màquines i la tecnologia ho dominen tot i les arts han quedat totalment prohibides. L’Agència Anti Art (AAA) és l’encarregada de perseguir i acabar amb els qui, en la clandestinitat, […]

Sergio Peris-Mencheta ens dóna una lliçó d’història de l’economia a través d’aquesta versió de l’obra d’Stefano Massini amb l’ajuda de 5 actors-músics, que arriben a fer fins a un total de 120 personatges en les més de tres hores que dura l’espectacle, a un ritme trepidant. Què sabem dels orígens del gegant financer Lehman Brothers? Coneixem el seu passat més recent i la seva final: la seva fallida el 2008 va incendiar els mercats i va accelerar la crisi mundial de la qual encara no ens hem recuperat. Amb Lehman Trilogy ens endinsem en els començaments d’aquesta icona de la crisi, fundat per tres germans jueus que arriben a Amèrica el 1840, moment en el qual comencen el seu negoci […]

Si sóc sincera, haig de dir que anava al teatre amb por a sortir decebuda. El que havia llegit sobre aquesta obra no era molt encoratjador; però per a una novençana en La Zaranda, -era la meva primera vegada veient a aquesta companyia-, la veritat és que vaig sortir amb ganes de més. La veritat és que cal saber que no veuràs un teatre convencional (crec que ja només per això val la pena), però és una peça de qualitat, amb molt de rerefons i que t’explica una història molt universal des d’un exemple commovedor a l’una que trist, amb punts d’humor, música i color. Una sèrie de personatges totalment decadents, estan atrapats en un espai que simula uns llimbs […]