Eirene Ramos

Sergio Peris-Mencheta ens dóna una lliçó d’història de l’economia a través d’aquesta versió de l’obra d’Stefano Massini amb l’ajuda de 5 actors-músics, que arriben a fer fins a un total de 120 personatges en les més de tres hores que dura l’espectacle, a un ritme trepidant. Què sabem dels orígens del gegant financer Lehman Brothers? Coneixem el seu passat més recent i la seva final: la seva fallida el 2008 va incendiar els mercats i va accelerar la crisi mundial de la qual encara no ens hem recuperat. Amb Lehman Trilogy ens endinsem en els començaments d’aquesta icona de la crisi, fundat per tres germans jueus que arriben a Amèrica el 1840, moment en el qual comencen el seu negoci […]

Si sóc sincera, haig de dir que anava al teatre amb por a sortir decebuda. El que havia llegit sobre aquesta obra no era molt encoratjador; però per a una novençana en La Zaranda, -era la meva primera vegada veient a aquesta companyia-, la veritat és que vaig sortir amb ganes de més. La veritat és que cal saber que no veuràs un teatre convencional (crec que ja només per això val la pena), però és una peça de qualitat, amb molt de rerefons i que t’explica una història molt universal des d’un exemple commovedor a l’una que trist, amb punts d’humor, música i color. Una sèrie de personatges totalment decadents, estan atrapats en un espai que simula uns llimbs […]

“Quanta bellesa!” aquest va ser el meu primer pensament en sortir de gaudir de Todas las noches de un día. Un espectacle que conté una bellesa creada a través d’una història dura, molt dura, que explicada d’una altra manera podria convertir-se en notícia de la secció de successos de qualsevol mitjà groguista, però que Alberto Conejero escriu amb tal poètica que és una delícia amb la que gaudir en cada frase. A sobre de l’escenari Carmelo Gómez i Ana Torrent, molt ben dirigits per Luis Luque, representen a Samuel, el misteriós i reservat jardiner que té cura de l’hivernacle de la Sílvia, una enigmàtica dona que porta un temps desapareguda. L’obra se centra en el dia que la policia ve […]

Que Jesucristo Superstar és un super clàssic del gènere dels musicals no és matèria de discussió. L’aposta musical de Lloyd Webber i Tim Rice, rockera i hippie, sense complexes, molt de l’estil de Hair (musical amb el que s’ha compartit no només estil sinó també repartiment al llarg dels anys), és guanyadora, i aquest producció intenta seguir-ne el rastre. Ara bé, la versió de Massimo Romero Piparo no es pot considerar tant antològica com el seu actor principal, Ted Neeley, que amb 74 anys segueix en el seu paper de Jesucrist Superstar que el feu famós en la pel·lícula del 1973. Al seu favor, el conjunt de personatges principals -Maria Magdalena, Simó, Caifàs…- estan ben cisellats i es despleguen en […]

El Despertar de la Primavera m’ha sorprès gratament. Sense grandiloqüència ni grans pretensions, el musical aconsegueix, gràcies al talent de tot l’equip i a una molt bona execució d’aquesta obra del Off-Broadway, conservar un bon ritme durant les més de 2 hores que dura, enganxant al públic de principi a fi. Els seus joves actors i els seus músics ens demostren que no es necessiten grans escenografies, perruques per un tub o milions de llums perquè un musical funcioni: l’escenografia és escarida, encara que està molt bé utilitzada; el vestuari és simple, però dóna bon resultat; les actuacions dels joves actors i actrius són molt bones; a més realitzen les coreografies amb molt ritme i poètica; i a nivell vocal […]