Eirene Ramos

“Has d’anar a veure-la”… Poques obres hi ha en les que el públic conclogui al uníson amb una frase tan categòrica, i menys sent teatre de màscara, però André y Dorine és així, pura màgia que agrada a tothom, i no és para menys. Per la seva poètica, per la seva delicadesa, per un fil argumental genialment construït, per la seva naturalitat i calidesa, per una qualitat interpretativa molt alta en un tipus de teatre en el que no és gens fàcil… La llista de raons per anar a veure-la és interminable. Com a públic vius una muntanya russa de sentiments, de sensacions, rius, plores, t’emociones, empatitzes amb els personatges, els estimes com si fossin els teus propis avis. És […]

Embarcar-se en un projecte teatral clàssic sempre és un repte, perquè es poden realitzar adaptacions que no casin amb el present, o que no respectin l’essència i universalitat que els textos originals solen tenir. I en aquest cas, aquest repte s’ha superat amb escreix. L’adaptació de L’Avar de Molière que es pot veure actualment en el Teatre Goya és una veritable joia. Respectant el text original, estem davant una versió fresca, dinàmica i molt divertida. Per sobre de tot cal destacar el paper d’en Joan Pera, sincerament és la primera vegada que veig a l’actor català en escena, i encara que no conec la seva faceta més còmica, sí que puc dir que la clava amb el seu avar; tant […]

Després de l’èxit que Amores Minúsculos ha tingut a Madrid, i basant-se en un còmic de l’Alfonso Casas, tenia moltes ganes de gaudir d’aquesta comèdia. I no m’ha defraudat, però cal entendre que la seva funció principal és entretenir, que passis una bona estona a través d’uns personatges i històries divertides; no aporta molt més com a peça teatral. Té punts entranyables, alguns que et fan somriure de manera tendra i altres moments que fins i tot són empàtics, doncs certes escenes et poden fàcilment recordar a històries d’amor personals o d’amics. També alguns personatges, potser una mica estereotipats, tenen característiques, tics o actituds que de ben segur et resulten familiars i coneixes a algú similar. Això li dóna un […]

L’obra Animals de Companyia torna en una segona temporada a la sala Pepe Rubianes del Capitol amb l’etiqueta de “la comèdia revelació”; un títol que s’ha guanyat a pols després de passar per algunes cases particulars i algun escenari, i acabar sent un èxit la temporada passada. Això li ha permès tornar a repetir i estar de nou a la cartellera. Qui no hagi gaudit encara d’aquesta joia, la primera de l’Estel Solé; ja està trigant a fer-ho, les segones oportunitats també s’acaben. Tot l’èxit de Animals de Companyia és ben merescut: una obra fresca, enèrgica, molt divertida… Amb un text molt bo i uns actors i actrius que aguanten el ritme frenètic de l’obra, amb unes interpretacions molt ben […]

El que comença ambientat en una autèntica novel·la negra, d’assassinat i intriga, i amb dos detectius que semblen trets dels anys 50, -look inclòs-; va a poc a poc convertint-se en una infinitat d’escenes amb cançons hilarants de les que coneixem perfectament la música, però a les que Los Martínez l’han modificat la lletra de manera molt enginyosa, perquè comencis a riure en la primera nota i no paris fins a l’última. Aquesta comèdia musical ens explica els misteris d’un assassí en sèrie, que es dedica a matar a les seves víctimes amb objectes tan estrafolaris com un DVD de la serie UPA Dance… Els assassinats es van succeint i Los Martínez aniran buscant el que ells consideren pistes, fins […]