Elsa Álvarez Forges

Jorge-Yamam Serrano ha fet un salt espectacular des de Camargate fins a La revelació. Ha passat d’una peça massa estàtica i que tenia més de documental que de trama activa, a una obra dinàmica, trepidant i rodona, que sembla ben bé un thriller politicotecnològic. A través de tres escenes en què parlen els tres protagonistes, Assange, Manning i Snowden, La revelació retrata el periple dels whistleblowers, aquells que denuncien els abusos de poder, perquè disposen dels mitjans per fer-ho —tenen accés a documents classificats—, però sobretot, perquè volen fer-ho —tenen ètica personal i un coratge a prova de bomba per fer front a tot tipus d’adversitats. La revelació és teatre documental, polític? Podríem dir que sí, però va molt més […]

Enguany el Grec té una estrena de luxe tant per la qualitat com per la raresa de la peça. El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk, data de principis del segon mil·leni abans de Crist. Això vol dir abans de les epopeies homèriques i abans de la Bíblia. És a dir, que som davant del primer text literari de la humanitat. No és pas poca cosa. Per això només podia atrevir-s’hi Oriol Broggi, un savi que sempre ens obsequia amb textos d’una envergadura colossal. El poema de Guilgamesh és la història d’un viatge, de la vida del rei d’Uruk a la recerca de respostes. Vol el poder sobre els homes, sobre la terra i sobre els déus. Per això quan ja […]

Som davant d’un text punyent, dur, valent i ple de força, d’aquella que encongeix el cor. Amb Una gossa en un descampat, Clàudia Cedó explica una història personal, molt íntima, que en molts moments fa mal de veure, el dolor d’una mare que ha parit un fill mort. Sergi Belbel ha creat una escenografia amb grades a quatre bandes que integra el públic, especialment el de la primera fila, que trepitja literalment el descampat on transcorre l’acció. Aquesta proximitat, aquesta immediatesa, dona encara més força a l’obra, que escènicament aprofita cada racó del quadrilàter. Sis actors fan cadascun múltiples papers per a múltiples subtrames que conformen la xarxa de personatges que es mouen al voltant de la Júlia, la protagonista […]

D’ençà que La Perla 29 va posar la banya en Brian Friel amb Traduccions, el dramaturg irlandès ha deixat de ser un desconegut a Barcelona. En aquest cas, Sílvia Munt ha apostat per La resposta, un text coral que explora les frustracions personals i professionals dels set personatges de l’obra. Sota una capa de normalitat i tranquil·litat aparent, el Tom i la Daisy —David Selvas i Emma Vilarasau, una parella que segurament no ens hauríem imaginat—, viuen un drama latent per dos motius: tenen la filla ingressada en un centre psiquiàtric, i tenen greus problemes econòmics. En una reunió amb família i amics, Friel dibuixa un fris de personatges que es mouen entre la infelicitat i la frustració. La incomoditat […]

Václav Havel és un autor bastant inèdit a Barcelona, per això és gairebé un imperatiu anar-ne a veure qualsevol obra. Enguany el Festival Grec ha començat amb dues peces curtes del dramaturg txec: Audiència iVernissatge. Escrites el 1975, totes dues tenen com a protagonista l’intel·lectual Vanek, alter ego de l’autor. Ja en aquesta època, el teatre de Havel estava prohibit, i aquestes obres es representaven de manera clandestina en cases particulars. Tant Audiència com Vernissatge són obres tan hilarants com histriòniques que beuen directament del teatre de l’absurd. Vanek és un intel·lectual lúcid i d’allò més senzill que es veu constrenyit en dues situacions asfixiants: a Audiència l’acorrala el seu cap en una fàbrica de cervesa —basat en una experiència […]