Elsa Álvarez Forges

L’inframón és una obra que bascula entre la filosofia i la ciència-ficció. En un futur no gaire llunyà, un home crea un regne virtual poblat per hologrames. Qualsevol persona del món real hi pot entrar, amb una identitat fictícia, i actuar-hi sense normes ni límits. La llibertat es converteix en llibertinatge, ja que els actes no tenen conseqüències. O sigui, una mena de Second Life, però molt més evolucionat. Amb aquesta premisa, la dramaturga nord-americana Jennifer Haley crea un thriller inquietant que manté l’espectador en tensió tota l’estona. A mesura que l’obra avança anem descobrint les interioritats d’uns personatges que es mouen entre el món real i l’inframón, o allò que abans s’anomenava Internet. Al món real, la detectiu Morris […]

L’obra més coneguda d’Ibsen, un cant a la llibertat de pensament i a l’individualisme, feliçment ha tornat al Lliure en una versió i un muntatge colossals que signen Miguel del Arco i Juan Mayorga. Pràcticament tot és igual que la temporada passada, llevat que el personatge de Hovstad no l’encarna Pablo Derqui, sinó Santi Ricart. El text és brillant, valent, ple de significat i d’una gran vigència, que qüestiona la cultura de masses. El doctor Stockmann ha descobert que les aigües del balneari que es ven com a font de salut estan contaminades. Però això atempta contra els interessos dels poders fàctics, el polític, l’econòmic i el mediàtic, que decideixen desmentir el doctor i anorrear-lo davant del poble. L’obra planteja […]

La novel·la homònima de Mark Haddon és meravellosa, dolça, tendra. L’adaptació teatral que n’ha fet Simon Stephens també ho és. És una història molt original que gira al voltant d’un nen de setze anys amb la síndrome d’Asperger —si bé en cap moment no se’ns dóna informació concreta del tipus de trastorn que pateix. El petit Christopher Boone és un vailet amb una intel·ligència descomunal per a la matemàtica, però que en canvi, no sap interactuar amb les persones que l’envolten ni amb la societat en general. Tot i així, de seguida empatitzem amb ell i ens hi identifiquem. La clau de l’obra és fer que el públic es posi completament dins la pell d’en Christopher. La posada en escena […]

La protagonista d’aquesta obra no és la ni Verge Maria ni la Mare de Déu, sinó tan sols una camperola pobra de Judea, mare d’un fill que amb el pas dels anys ha anat agafant aires de grandesa i que ella ha hagut de veure morir cruelment. Colm Tóibín dibuixa una Maria completament terrenal, amb sentiments humans com l’amor, la ira, el desig i el menyspreu. Per damunt de tot, és una dona que estima el seu fill i el seu marit, el qual considera, naturalment, pare del noi. És una dona mundana i pràctica que no vol saber res de la transcendència ni del fum que venen els profetes que l’envolten, inclòs el seu fill. El testamento de María […]

Per a una obra espectacular, Lluís Pasqual ens proposa un muntatge impactant, fabulós i màgic al Teatre Lliure de Montjuïc. Ha optat per una escenografia minimalista bastida sobre taulons de fusta que es mouen d’una banda a l’altra a diferents altures. L’escenari, una llenca de parquet allargada amb una grada a cada banda, és nu, però no hi trobem a faltar res. Hi ha un element clau que ho omple tot: la llum. En aquest Lear, la il·luminació esdevé primordial per crear ambients i espais diferenciats. L’altre element clau d’aquest muntatge és la música, un so en directe que ens acosta al Shakespeare original: el del Globe Theatre. La il·luminació i la música són els dos actius més importants d’aquesta […]