Francesc Esteve i Tomàs

Dona és una obra de Queralt Riera i la proposta més arriscada que he vist de l’Oriol Tarrason amb Les Antonietes. A més, ens trobem amb l’última proposta d’aquesta companyia. El text és complex, però tant la paraula com el moviment o dansa és part essencial de l’obra. Ens trobem amb una àvia, una filla i la neta. Tres testimonis amb els seus dimonis. Una obra on Alba Sàez, la neta és el que té el paper més intens, tant en els seus monòlegs com en el moment de dansa. L’Annabel Casan porta el paper de la mare, protagonista de la història per ser una ‘dona’ en un paper molt tràgic. I Anna Güell amb el paper d’àvia i que […]

Aquest cop Molotov és una obra basada en el llibre Caso Cipriano Martos del periodista Roger Mateos, on es reconstrueix la història d’aquest militant antifranquista mort el 1973. És un muntatge difícil de definir, per un costat no vol ser un teatre documental, tot i tenir fragments d’entrevistes, fotografies, muntatges que així ho representen, amb Joan Valentí amb el text que connecta amb la història. Tampoc podem dir que és un teatre d’objectes, tot i tenir moments on els objectes que veiem reflectits a la pantalla i que magníficament la Montse Pelfort ens il·lustra diferents parts del text fent que t’apropi molt més el relat. I no podem deixar de mencionar la part audiovisual que ha creat Dan Ortínez per […]

Pau Coya va escriure Pols de diamant pel IX Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears basant-se en un cas real que va tenir lloc a Madrid l’any 2021. Estigma i linxament mediàtic van de la mà en aquesta peça. Una història inspirada o basada en fets reals. Un viatge d’emocions en plena muntanya russa. Parlem de les agressions LGTBIfòbiques.No és fàcil, però si és una denúncia falsa? I si ha estat una violació on has perdut el coneixement? La víctima es torna culpable Però si la víctima és un ‘chapero’? “Pols de diamant” et fa respondre cada qüestió i torna amb un nou escenari. Moltes preguntes que et fan pensar en cada gir de l’obra el que penses del […]

Ahir vaig estar al Teatre Condal veient aquesta comèdia musical que han escrit Jumon Erra i Daniela Feixas amb música de Miquel Tejada i dirigida per Jumon Erra. De moment pinta bé.És la nova proposta del teatre musical català, on la comèdia romàntica és l’excusa perfecte per poder passar una bona estona. Tenim la parella romàntica de dues classes socials, amb una mica d’humor. El personatge del Xavi ha anat canviant en cada moment que apareix, i es nota en la forma en què canta i actua, d’un complet ‘estaquirot’ a una persona amb vida. L’Ada, al contrari, del seu estil més urbà, fa un traspàs a cançons més romàntiques a l’hora d’anar avançant amb els personatges. Menció a part […]

Vaig a veure “Victorina” al Teatre Akadèmia. Volia tornar a veure a Gracia Fernández i conèixer la faceta com a actriu i cantant de Silvia Marsó. M’he trobat una proposta de “La Barni” que m’ha sorprès gratament. Una obra amb un compromís polític, feminista i de recuperació de noms de dones, molt oblidats. És un text d’Eva Hibernia realitzat a partir de les memòries de l’escenògrafa Victorina Durán.I Marc Vilavella en fa una direcció espectacular. Només entrar veiem a Gracia Fernández amb el seu paper de Querubína, jugant amb diferents objectes. Quan al final comença la funció, veiem que estem situats al rastro de Madrid, on Querubín va catalogant els diferents objectes ‘perduts’. Cada un d’aquests objectes té una història, […]