Francesc Esteve i Tomàs

Assisteixo a la Sala Versus Glòries a veure PAZZO, és una obra de Fèlix Herzog sobre els lligams familiars, el relleu generacional i les obligacions imposades socialment amb Jordi Banacolocha i Adrian Grösser dirigida per Roberto G.Alonso.És la primera proposta en la direcció de Roberto G.Alonso, fora del cabaret, dansa, .., i se’n surt amb nota en aquesta proposta sobre el canvi generacional d’una professió com la del circ. A més ha deixat un final obert diferrent al que Fèlix ha propossat inicialment. Pazzo ens parla de dos artistes de circ, un veterà i l’altre jove. Tots intenten mantenir la flama del seu ofici però lluny de les carpes plenes de públic. Però tot sembla que es capgira quan es […]

Catalina Florit i la companyia AFLEL Teatre segueixen amb el compromís de donar veu a les silenciades. Després de fixar-se en la invisibilització de les dones grans a Batec, ara, a Retrat(s), posen el focus sobre la salut mental amb perspectiva de gènere. Què passa quan les dones veu a les persones que han estat callades? Una obra sobre les dones i la seva salut mental. És una investigació a través de la salut mental femenina a partir del llibre “Mujeres y locura”. Ens expliquen diferents casos de dones i com s’han vist en diferents moments afectades. Teatre documental, donant veu a aquelles persones que la societat no els ha deixat parlar. Deixen conclusions i moments de pensament crític sobre […]

Una gran comèdia, com d’altres que he pogut gaudir de Sílvia Navarro però en petit format. Aquesta parla de la parella i com les coses semblen com inicialment ens pensem. Al final surt el seu toc de comèdia marca de la casa, però no previsible. Abans de començar, si aneu a veure-la, intenteu no tenir cap mena d’SPOILER sobre la trama, ja que us poden espatllar alguns moments molt divertits. Parlem de les parelles. Com en un sopar entre amics, al final queden dues parelles. Ens trobem una parella típica, perfecta, aquella que tothom té al cap. Volen fer un sopar per inaugurar el pis nou que han comprat. I han quedat diferents amics. El primer de presentar-se portarà una […]

Tornem a la Sala Fènix, ara que és el seu aniversari, ja són 10 anys!!. Vaig a veure Dopaland, una obra que no he pogut assistir abans i l’he hagut de deixar fins l’últim moment. Dopaland és un espectacle de petit format interpretat a duo per Anna Castells i Felipe Cabezas, a partir d’un text de la jove i prometedora dramaturga Eu Manzanares, que compta amb la direcció de Sergi Pompermayer. Tota l’acció passa en un mateix espai a la sala Keep Calm. Un conflicte laboral que succeeix en una sola escena entre dos empleats, un treballador i la responsable de recursos humans. Una bufetada a les feines actuals i a la precarietat laboral. Som capaços de renunciar a la […]

Vaig a la Sala Atrium a veure aquesta nova proposta personal. Un monòleg biogràfic on l’autora i protagonista, Anna Agulló, comparteix la seva experiència amb el transtorn mental i el que va provocar. És un viatge molt íntim i personal. Tenim l’obra estructurada en diferents parts d’aquest viatge. Des del seu ingrés a un centre sanitari, fins a la pressió laboral, els aspectes del dia a dia, l’obsessió per l’èxit, la fantasia de l’amor romàntic, la salut física, la gordofòbia i la violència masclista. Tret de l’ingrés sanitari, que de moment no l’he viscut; puc dir que els altres estats que ha anat narrant i explicant era com una visió del que passo. Aquella mirada compartida de passar per una […]