Francesc Esteve i Tomàs

Avui anem a veure la història de la Mariona. Amb 17anys , ha de passar per l’extirpació del seu pit malalt. No és una obra fàcil. Entrem en el seu imaginari on ens explica les pors, les seves il·lusions, l’impacte que aquest fet causa en la seva vida. Hem de dir que Mariona és la protagonista, però Jane és l’altra protagonista de l’obra. ´´Es una de les seves tetes, la seva relació que té amb ella durant els diferents controls que s’ha de fer amb el metge, fins que li diuen que s’ha de separar d’ella. Una història basada en fets reals de l’actriu i creadora de l’obra Clara Moraleda que tal com ha explicat, amb 17 anys va tenir […]

Avui a veure una proposta molt diferent de les que m’agrada, però sempre és bo fer un canvi per veure que més hi ha a la cartellera. Inicialment, creia que veuria un espectacle de flamenc i poc més, que errat he anat aquesta vegada. WOMAN no és un musical com els que creiem, és directament un show, un espectacle que combina la música, expressió teatral, dansa a parts iguals i amb fort arrelament al flamenc. Tot per fer valdre a la dona. Una obra dividida en diferents actes, evovcant cada un d’ells un moment de la vida. Reflexiona diferents moments de la seva vida. Des de la gestació, gran moment audiovisual, visual i ball; fins al maltractament de la dona. […]

Aquest cop anem al Àtic 22 a veure aquesta proposta. “Les penes del jove Werther“. Una proposta per obrir-nos els ulls del que pateixen els actors i que sovint queda ocult. És una proposta divertida, no puc negar que he rigut en molts moments de l’obra. Però això no vol dir que sigui una obra còmica. A partir del riure ens explica el patiment que han de patir moltes actrius. A partir de l’obra de Goethe, ens volen parlar dels fracassos, de la buidor que senten molts joves i com anem venent els nostres sentiments per un like en el nostre cercle de seguidors. A l’escenari juguen amb molt encert entre els vídeos, projeccions, missatges,.. per poder anar apropant-se al […]

A Sucia, Bàrbara Mestanza, creadora emergent i amb un discurs polític molt potent, proposa un joc de rols per denunciar l’abús sexual. Aquest cop començo pel final. Abans de tot, he de dir que aquesta obra hauria de ser oblidada per tots els adolescents. Avui hi tenien molt públic jove, gràcies per assistir. I a més d’adolescents, el públic masculí. Podem aprendre molt d’una obra com aquesta. Espero que omplin la sala i es pugui veure en molts més llocs. La posada en escena és magnífica, pocs elements i ajuda d’una pantalla on anem veient petites entrevistes, acció que passa a l’escenari,… L’obra Sucia és un tsunami d’emocions a flor de pell. Arriba l’hora de visibilitzar més els abusos. És […]

Aprendre a nedar és un cant a la recerca, impossible però necessària, de la nostra llar encarnada en una única persona, una recerca que no és sinó l’intent de construir la nostra pròpia identitat. És la història de tres persones joves que lluiten per ser acceptades en un món en què les relacions no són un assumpte privat. Una obra que parla de la parella, però no tant en les relacions sexuals sinó que afectives. És aquest el cas de parlar més de parelles d’un sol ús. Parlem del contacte físic, de llenguatge corporal i del cara a cara per dir-nos les coses. Els tres personatges ens parlen de les seves inseguretats a partir de com reaccionen amb la seva […]