Francesc Esteve i Tomàs

S’ha estrenat i no hi ha excuses per no anar-hi.Dagoll Dagom l’ha encertat de ple en aquesta nova proposta que representa el seu acomiadament. Dagoll Dagom presenta el seu nou i darrer musical de creació, L’alegria que passa, un espectacle basat en l’obra de Santiago Rusiñol. L’equip artístic compta amb Marc Rosich (text i direcció), Andreu Gallén (música i direcció musical) i Ariadna Peya (direcció coreogràfica). Àngels Gonyalons torna a col·laborar amb Dagoll Dagom després de ser la Blanca del primer Mar i cel, el 1988. Han presentat una adaptació d’un clàssic en un meravellós musical i unes impactants coreografies d’Ariadna Peya. Tot molt ben amanit amb grans actors que t’enganxa des del primer minut. A més una Àngels Gonyalons […]

Assisteixo de nou al Teatre Eòlia, aquest cop a veure la proposta guanyadora de la Beca Odisseu Eòlia i+D 2021 “La segona millor“. Una obra de Berta Gireaut i Ester Villamor ens endinsa en la figura d’aquelles persones que resten a l’ombra, mai estan en un primer pla i ho viuen amb “normalitat”.Una proposta que ens parla d’aquelles persones discretes que es converteixen en ombres de les persones. Parla d’aquell moment que vols abandonar-ho tot i el somni s’apagade mica en mica. Parla dels que com s’apaga la nostra flama de mica en mica i deixes de voler seguir en aquest viatge inútilUn recital poètic aquest monòleg escrit a quatre mans entre Berta Giraut i Ester Villamor. La primera vegada […]

Torno de nou a la Sala Fènix, i com aquesta setmana amb un tema en comú “La Salut Mental”. Si fa uns dies vaig anar a veure “Boja” sobre les visites al psicòleg; avui amb “Yo soy gente rara” ens presenten a dues protagonistes on desafiar-se i exposar de què estem fets. A l’inici de la funció ja ens diuen que tot ha començat amb el “Crack”. No la droga, sinó aquell moment que tot comença a trencar-se de mica en mica el cap, el cors i que fins i tot així continua latent. Aquest projecte comença el 2017 amb Nieve Castro i produïda per la companyia Ekléctika. Molta investigació o desenvolupament per arribar a gestar-se el muntatge que hem […]

Aquest dijous vaig anar a veure aquesta proposta del Teatre Eòlia,. Una casualitat que el mateix dia vaig tenir la meva visita setmanal al psiquiatre, o sigui que sé de què parlem en primera persona.Mariona Esplugues és l’autora, creadora, directora i intèrpret d’aquesta obra. Una obra que se’n va anar al Teatre del Raval i ara torna al Teatre Eòlia.És un monòleg per fer visible l’experiència personal viscuda per la Mariona. Ens explica com ha estat la seva infantesa i adolescència fins avui. Com és el pas per diferents psicòlegs fins que et trobes l’idoni, aquell que de veritat et sents a gust (no amb tu mateix) per detallar tot el que tens el cap.Podem veure com hem de passar […]

Aquesta obra no és fàcil de recomanar, tot i que recomano anar-hi per reflexionar. Ens trobem amb sis persones que van al bosc, a passar un dia de lleure. Però entre el beure, les converses i la festa es provoca un foc. Aquí el grup es separa per poder salvar-se. Ens van narrant els fets mentres les imatges, el moviment i les paraules no paren de remoure l’estòmac. Els dies passes, torna una normalitat però aquests fets tenen moltes seqüeles entre els amics. En un escenari cru, blanc, neutre m’han fet sentir dintre d’un bosc, d’un incendi, dintre de l’onada expansiva d’aquest incendi. L’escenografia, les magnífiques imatges videograficas han fet esclatar el meu cap des de l’inici. Un gran treball […]