Francesc Esteve i Tomàs

Aquest cop he d’opinar d’una forma diferent. És una de les propostes que s’han programat dintre del cicle “Donés a escena” al Casal Català dels Hostalets de Pierola on formo part de la Junta. Però això vol dir, que vaig donar un primer vot de confiança per aquesta proposta. La companyia La Melancòmica presenta l’espectacle amb un humor “en femení” com elles diuen. Volen riure amb els clixés sobre la feminitat i masculinitat. Des de l’inici va connectar amb el públic per la seva proposta reivindicativa i directe. El desig, l’orientació sexual, l’abús, el feminisme. Hi ha molts temes a tocar i ho fan amb molta gràcia. S’ho passen bé i el públic ho veu. Mira que l’humor és difícil entrar segons quines persones, […]

Encara que fa dies que la vam programar al Teatre de l’Aurora, va ser tot un encert programar-la a Igualada. Vam gaudir de valent. Un viatge del poble a la ciutat i de la ciutat al mig del bosc i del bosc al menjador de casa. De l’espai públic al privat. El gegant del pi és una autoficció de l’herència rebuda, un intent per encarar la construcció d’una llar. Últimament, estem assistint a obres que ens parlen molt dels avis, del nostre passat i d’on venim. I així ho hem vist en algunes de les propostes que s’ha anat programant al Teatre de l’Aurora. El fet que sigui un avi, amb anys a distància amb el seu nét fa que sigui […]

Durant la Mostra d’Igualada d’aquest 2022 poques propostes he anat a veure. Una d’elles ha estat NUA al Teatre de L’Aurora. Nua (Radiografia d’un trastorn) una obra que reflexiona sobre els trastorns alimentaris i els estereotips. Un espectacle total que reuneix moltes disciplines artístiques. Un monòleg confessional, sense quarta paret ni xarxa, al límit entre ficció i realitat, entre teatre documental i teatre postmodern. Ann Perelló és la protagonista absoluta d’aquesta obra. Ens parla dels fantasmes que moltes persones (adolescents o no ) han de lluitar contra un trastorn d’alimentació. Podem veure com els amics, la societat i la família poden portar a aquesta obsessió pel culte al cos (no parlem només d’anorèxia o bulímia, sinó en general) i com aquesta societat ens imposa […]

El último adiós és una obra d’autoficció, basada en els “adeus” pendents de l’autora i directora, Denise Duncan i de l’actriu, Catalina Calvo. Aquest cop assistim al teatre i el primer que ens espera és un petit xupito de tequila per entrar en el tema. És una cerlebració als comiats pendents que no fem durant la vida. Catalina Calvo ens narra la seva experiència i el de Denise Duncan per un acomiadament que ha de realitzar. Ens explica una bona història de comiats. Durant l’obra ens llegeix alguns comiats que li han indicat per Instagram, aquells escrits pendents que no s’han pogut dir en el seu moment. Durant aquesta situació que hem passat ens ha obligat a adaptar-nos continuament a uns […]

Aquest cop, la meva opinió és un xic diferent de les altres. L’obra que avui en parlo, la vaig veure al Casal Català dels Hostalets de Pierola. Un teatre, on actualment sóc el responsable de les obres que programem. O sigui que tinc una visió totalment diferent de la resta.S’ha de dir que aquest espectacle el tenía que veure en el seu moment a la Sala Atrium, però degut al tancament per culpa del coronavirus va ser cancel·lat i al final he tingut la sort de programar-ho i veure-ho aquest 2022.L’espectacle va ser guanyador del IV premi Born de Residència Creativa d’arts escèniques que otorga el Cercle Artístic de Ciutadella (Menorca). Aquesta obra, ens trasllada en un viatge a diferents […]