Francesc Esteve i Tomàs

Va ser el text seleccionat en la convocatòria de textos 2019-2020 de la Sala Flyhard. Nit de Cap d’Any. Una nit per estar en família i celebrar en harmonia l’arribada d’un nou any. Una nit per fer balanç de l’any que acaba i demanar nous desitjos per al que comença. Però tots podem somiar en gran? O hi ha qui només pot tenir somnis que càpiguen dins una nou? Aquesta obra ens descriu el sopar de cap d’any d’una familia, i ho descriu d’una forma tan real que fins i tot et sents identificat. Una familia pobre, “no, pobre no, és una familia humil”) que aquella nit rebran una noticia que li modificará la vida d’una forma radical. Una obra […]

Bàrbara Mestanza i Francesc Cuéllar presenten Lacrimosa, una peça sobre els intents frustrats per aconseguir viure una vida feliç. Una obra molt intença dividida en dos monòlegs. Primer ens trobem en el primer monòleg de Bàrbara Mestanza, on els explica que s’està suïcidant i el que veu durant el temps en què cau. Després d’una pausa, veiem el monòleg de Francesc Cuellar i de les seves ganes de suïcidar-se com es creuen les dues històries. Ens trobem en una història en que veiem com flueixen la veritat i la ficció fins al punt en que no saps si el que et diuen és una cosa o l’altre. Les intimitats dels actors/personatges flueixen entre diferents moments en que t’expliquen. Aquest muntatge […]

El pont, obra del belga Laurent van Wetter, traduïda i adaptada per Albert Tola, dirigida per Elena Fortuny i interpretada per Babou Cham i Llorenç González. Dues persones desconegudes es troben en un pont i amb una mateixa intenció, suïcidar-se aquell mateix moment. Però resulta que es posen a xerrar i explicar-se quines han estat les ganes de matar-se de cadascú d’ells. Cada tant, es senten tristos, deprimits o estressats al fer front segons quines situacions. Com aquest sentiment de tristesa i desesperació no desapareixen els hi surt aquella sensació de voler finalitzar amb tot. És quan els dos personatges no veuen altre decisió que anar al pont que hi és al costat d’on viuen per intentar morir. Com a […]

Un monòleg construït amb una tria de fragments de l’obra literària de Virginia Woolf. La selecció obeeix al fet d’haver-nos reconegut en els discursos dels personatges: quan reclament un accés democràtic a l’ensenyament o bé que la poesia ens sigui més quotidiana. A escena veiem a l’escriptora Virginia Woolf amb Anna Sabaté fent un treball extraordinari. La seva transformació és molt més que convincent, i ens apropa al seu pensament, al seu alter ego. A l’inici veiem a Anna Sabaté amb un vestit de festa i anem veient com de mica en mica es va desvestint mentre ens explica tot el que li passa pel cap. Anem veient com en cada capa que es despulla ens ensenya no només el […]

Vaig anar a veure El desig del cor sense saber gaire el que anava a veure. I la primera impressió que m’he portat és que el cap m’ha esclatat des del primer moment. He quedat embadalit durant tota l’obra i com aquelles coses que no diem fa que tinguem múltiples escenes. A escena tenim una taula de menjador i poc més. Els personatges es mouen de forma repetitiva i veiem com va evolucionant. Però en un moment determinat tornem al punt inicial. Això descol·loca una mica. Torna a repetir-se l’escena però amb un canvi en els personatges. I tornem de nou .Al principi quedes desconcertat, però vas veient com una mateixa escena la veiem amb diferents ulls. El primer que […]