Francesc Esteve i Tomàs

Roberto G.Alonso presenta Agárrate!, un espectacle que forma part de la Mostra de Creadors Emergents de l’Escola Eòlia. I aquesta setmana he assisit a veure que tal aquest nou espectacle de l’Escola Eòllia que bones propostes ens estan donant aquestes últimes setmanes. Assisteixo a veure aquesta nova proposta de cabaret, una de les propostes més transgressores, i que poques vegades he pogut assistir. Aquest cop, tinc la sort de trobar-me a Roberto G. Alonso abans de la funció i que ha dirigit a la companyia amb aquesta obra. Es pot veure la mà de Roberto així com la frescor d’aquest jovent sorgit de l’Eòlia. Ja us puc dir que aneu al teatre a veure-ho, val molt la pena!! L’inici és molt prometedor, […]

Ja fa uns dies vaig anar a veure “Cantando bajo la lluvia, el Musical“, segurament l’últim gran musical que veig aquesta temporada després de “Fama, El Musical” i “Billy Elliot, El Musical“. I ens trobem amb la comèdia musical més esperctacular de tots els temps tant al teatre com al cinema. Cantando bajo la lluvia, d’Àngel Llàcer i Manu Guix aposta per una estètica luxosa i detallista, tal com teníem en el cinema i amb increïbles números de ball que et transporta a la sala de cinema de fa uns dècades. Considerada una de les millors pel·lícules musicals de tots els temps, Cantando bajo la lluvia narra una història d’amor ambientada a la irrupció de cinema sonor a Hollywood, que […]

Sóc el vent del dramaturg noruec Jon Fosse dirigida per Marc Chornet .Dos personatges sols en una barca. Parlen. D’allò que veuen. D’allò que són. Potser d’allò que eren. Potser d’allò que va passar. Potser del que està passant. Potser del que passarà.Aquest diumenge va ser el dia Mundial de la Salut Mental, i no vaig escollir millor dia per anar a veure aquesta obra de teatre. Un text que parla sobre el suïcidi d’una forma molt natural.Dos homes en un vaixell conversen sobre alguna cosa que va ocórrer, alguna cosa que va fer un dels dos. En principi no diuen res especial, van amb frases curtes i ens van introduint en el tema. Tots dos tracten de desgranar diferents […]

Fama, el musical versió d’èxit internacional, el fenomen de la cultura pop sobre la llegendària escola secundària d’arts escèniques de Nova York.Un títol inconfusible de la inoblidable franquícia de cinema i televisió, Fame The Musical. És el que passa amb algunes obres, a vegades t’agrada més el record que et porta (o el que t’explica) que el que realment veus a l’escenari. En aquest cas és el que em va passar. Vaig gaudir-ne molt durant la funció, recordant els personatges, la música, el número final. Tot i ser una funció prèvia, abans de l’estrena oficial (i que no tot estava funcionant al 100% i es va notar en alguns moments) va ser un regal en l’àmbit visual, una experiència meravellosa […]

Aquest cop tornem al Teatre de l’Aurora. Un bon inici de temporada per començar amb la nova programació de l’Aurora. Referent a “Ocaña, reina de Las Ramblas” ja el vaig veure al Goethe Institut de Barcelona quan encara era “Coplas por Ocaña” , posteriorment el vam estrenar als Terrats en Cultura de Coincidències (tot un èxit) i ara el tornem a veure. Si la primera vegada vaig sortir bocabadat, tornar a veure a Joan Vazquez no ha estat per menys, Només puc dir que és una bèstia escènica del teatre musical i així ho he pogut comprovar en els darrers anys. Aquest cop ens situa en els 70 i principis dels anys 80 per posar-se en la pell del performancer “Ocaña”, […]