Francesc Esteve i Tomàs

Primer de tot el que he de dir sense cap mena de dubte, que ja podeu compar entrada abans que finalitzi aquesta obra. Aquest cop vam tornar a l’Escenari Joan Brossa, a veure “El nino: Allà on és més fàcil veure-hi”; un monòleg magistralment interpretat per Enka Alonso i dirigit per Loredana Volpe. És un text cru d’Irene Petra Zani que es va poder veure com a lectura a la Sala Beckett. Amb l’excusa inicial d’un fet que sorprèn inicialment, una dona té una relació amb un ninot i que durant l’obra veurem d’on surt i neix aquesta relació. Però com en qualsevol ceba quan l’obrim surten capes i capes per poder conèixer d’on ve tot. Primer veiem les inseguretats […]

Al final he anat al Maldà a veure Alhayat o la suma dels dies. Una d’aquelles propostes que tothom parla molt bé i amb raó. És una obra punyent, un cop directe a l’estómac que no et deixa indiferent. És el primer espectacle de “La Viciosa” i l’ha encertat de ple. S’ha de dir que aquest espectacle s’ha inspirat en fets reals. Part de l’equip artístic (Laia Foguet i Georgina Latre) van anar-hi al camp de Lagadikia (Salònica. Grècia) i a partir de les seves vivències ens expliquen la vivència com a voluntària dins d’aquest camp. Amb un espectacle en català, anglès i àrab (que podem entendre sense cap dificultat) podem veure com la lectura és una sortida per fugir de la […]

Ja ho vam parlar fa uns dies, volíem tornar al teatre i volíem desconnectar per un moment i riure. Possiblement per aquest motiu vam decidir anar a veure aquesta obra del Jordi Casanovas. Tant per les seves comèdies negres, com pels drames que ha dirigit semblava una bona opció. Una parella estrena habitatge en el camp i per celebrar-hop conviden al cercle íntim d’amistat d’ella. A partir d’un sopar entre amics que sembla que s’amaguen petites (i grans) mentides, un sopar que hauria de ser tranquil es converteix en una bogeria on sembla que pot passar de tot i que anem cada minut a un esglaó superior. Amb un inici més que convencional, tot comença a tombat-se. De mica en mica […]

Tornem de nou a la Sala Atrium, Aquest cop amb una proposta de l’Imma Colomer que ha dirigit a Fina Rius en aquesta obra “Solitud a Stromboli”. Es una conferència teatral sobre la relació de “Strómboli” de Roberto Rossellini i “Solitud” de Caterina Albert (Victor Català). A l’escenari tenim únicament a Fina Rius que per un costat ens du a terme directament la conferència amb algun apunt personal. He de dir que la part inicial de la conferència sobre el llibre i la pel·lícula he entrat fàcilment. Però de mica en mica m’ha tornat una mica pesada. Per contra aquells moments que desconnecta de la conferència m’ha tornat a l’obra. El personatge m’atrau més amb aquells moments que sembla desorientada, que […]

Aquest cop anem al Versus Glòries teatre, t per assistir aquesta nova obra d’en Roc. Com anteriorment fèiem amb la cartera, mòbil i les claus ara amb la nova normalitat hem d’agafar el certificat, la mascareta i el gel abans de sortir de casa. De nou una comèdia sobre un tema molt contemporani. Fer-nos fora de la feina en una petita empresa. Els “Angles morts” que fa referència l’obra són aquells que s’escapen de la nostra vista i que ens capgiren en un tres i no res. Un espectacle que sembla que pren una direcció i que posteriorment agafa embranzida cap a un camí diferent. Primer ens trobem amb un escenari dividit entre un despatx i una sala. La proposta sembla […]