Francesc Esteve i Tomàs

Aquesta setmana he anat a la Sala Atrium a veure “M’hauríeu de pagar” una obra amb tres veus, tres personatges, tres històries amb un element en comú. He de dir que un dels personatges el reparteixen entre Francesc Cuéllar i Carles Roig, jo vaig veure l’actuació de Carles Roig, Primer vam veure a l’Àurea Márquez que ens explicava el seu testimoni. Ella és una guia d’art i davant d’un grup de visita a un museu ens comença a explicar petites històries que en determinats moments ens va fer riure una estona, però que veiem que aquest personatge patia i que volia explicar-nos la seva soledat. Les seves experiències van divagant i retrobant en un mateix moment. Juga amb nosaltres, amb […]

Després de les anteriors visites a Laboratorio Teatro, tornem aquest cop per a veure la nova proposta Shakespeare y compañia. Aquest és el setè muntatge de la companyia. La proposta sembla fàcil, Acompanyar a l’espectador durant el recorregut de la vida del dramaturg William Shakespeare i la companyia Lord Chamberlain’s Men al Londres de 1600 en el teatre The Globe.Com en anteriors cops, la proposta a més d’arriscada t’apropa al mite del dramaturg més conegut per les seves obres i a vegades desconegut en la seva vida. Entrem sense problema amb aquest pacte que ens proposa la companyia per endinsar-nos en el dramaturg (tant en les seves obres, la relació amb altres contemporanis, la companyia i la seva vida privada).S’ha […]

Aquesta obra la vaig poder veure al Teatre Aurora d’Igualada abans de poder estrenar-se a la Sala Atrium. És una proposta que Ivan Benet dirigeix i que signa com autor conjuntament amb Victor Borràs i Aida Oset. És una proposta per adults, del Teatre Nu de Sant Martí de Tous. El text està basat en el text filosòfic del sociòleg francès Gilles Lipovetsky. Parla una mica d’hipermodernitat i del concepte filosòfic de la lleugeresa. Ivan Benet i Víctor Borràs han agafat un filòsof que els agradava i traslladar el seu pensament al teatre. A partir d’aquest pensament han traslladat amb una professió invisible, aquest cop abans de la pandèmia. Tenim el Narcís contemporani, connectat a les xarxes. Amb una cançó […]

Aquest cop tornem al Teatre Romea a veure a la companyia andalusa Atalaya. Aquests dies s’ha presentat diferents obres de la companyia i avui toca “Rey Lear“. Tot i ser una companyia que he descobert avui, porten 36 anys els diferents ciutats de tots els continents. Si no vaig errat, és el primer muntatge que veig d’aquesta companyia andalusa Atalaya. Amb una llarga trajectòria ens presenta aquest Shakespeare que m’ha emocionat força. Un total de 5 actrius i 4 nois interpreten als personatges principals d’aquesta obra, a més d’un desdoblament per realitzar la part del cor. Va ser un muntatge que vaig gaudir-ne, hi ha moments intensos que amb el cor d’actors, amb els sons i les llums i ombres […]

Aquersta setmana he tornat a les aules, i tot gràcies a la proposta de La Villarroel amb Classe. Una proposta de Sixto Paz sobre com afrontem les dificultats: a l’escola, a la vida, on sigui. Amb la direcció de Pau Carrió i un repartiment format per Pol López, Carlota Olcina i Pau Roca. És una obra sobre la funció dels mestres o com ens pensem que hauria de ser, però a més hi ha molt més en aquesta obra. Ens parla de l’acceptació d’un mateix, del bulling escolar, de la funció dels pares (i família) per educar als fills, els problemes dels mestres,… No deixa de ser una comèdia, amb tot el rerefons que hi ha, i segurament quan veiem […]