Francesc Esteve i Tomàs

Tornem a la Sala Flyhard i hem rigut amb ganes amb aquesta obra. Instruccions per enterrar un pare és el segon text de Carmen Marfà i Yago Alonso, després del seu primer treball conjunt: l’exitosa Ovelles. Tal com va passar amb Ovelles, ens trobem amb una obra que parteix de la mort per poder riure. Només entrar ja veiem la primera tria de gags referent a la mort i els bancs. Passant pels catàlegs de taüts i tot el negoci que hi ha darrere. I així amb tots els temes referents a l’enterrament d’una persona estimada. Amb un humor molt negre podem veure com a més de riure de valent hem passat una bona estona amb un mastegot als que […]

Tothom em va parlar molt d’aquest Vespres de la Beata Verge, i fins i tot ho van poder gaudir a Igualada amb els Dilluns Kabrota que es prepara a primers de mes. Però al final ha estat a l’espai Brossa on he gaudit t’aquesta obra. I ja és la segona vegada que veig una proposta del dramaturg Antonio Tarantino (i res a veure amb el director de cinema) Sense marxar del tema que porto aquest any en gran part de les obres, parlen de la mort, del dol o del suïcidi. Un text dur i difícil, segurament la petjada que deixa l’Oriol Genís fa molt per ser una obra rodona, ara mateix em sembla difícil veure a un altre actor […]

Tornem al Tantarantana amb un text de Wajdi Mouawad, un autor que vam conèixer gràcies al treball de la Perla 29 i que hem vist un munt d’obres seves. Des d’aquell mític “Incendis”, sembla que tenim una proposta de Majdi a la cartellera de Barcelona. Apropar-se al Tantarantana i veure que omplen la sala, vulguis o no t’omple d’alegria al veure que la gent assisteix al teatre quan la proposta val la pena. Aquest cop parlem de com volem expressar les coses. Necessitem un altre tipus de comunicació amb el món exterior per a deixar de pensar amb el llenguatge actual les coses que volem expressar. A vegades les coses no surten com volem o ens sentim, i ens impulsa […]

Aquest cop La Perla 29 ens presenta aquest text autobiogràfic de Jean-Luc Lagarce. Un text que en un primer moment és molt poètic i que en escena has d’estar atent per no perdret en les repeticions dels textos. He de dir que he gaudit quan David Vert feia els seus monòlegs, el mateix que amb el de Sergi Torrecilla. Però m’ha semblat una mica feixuc quan han estat les actrius han agafat el protagonisme. El seu inici és molt fort, començant David Vert indicant que el que veurem es l’inici de l’anunci de la seva mort. Tinc 34 anys i l’any vinent em tocarà morir. Un text que es repetirà i que ens mostra l’anunci d’una mort anunciada i que […]

Hi ha dies que surts encantat del teatre, d’altres no tant. I aquest cop ha estat d’un d’aquests. Estava preparat per somriure, per riure i deixar-me endur per aquest humor, però al final no he entrat en l’obra ni en els gags proposats. A vegades el teatre és com el vi. Podem tenir vins blancs, rosats i negres, de criança i bones reserves. Moltes vegades un vi de taula pot ser una bona opció. Entre la varietat podem escollir, i de vegades d’un bon raïm ens surt un vi avinagrat per estar picat. Així he vist l’obra d’avui, un Vinagre protagonitzat amb bon raïm i poc més. Si heu vist el programa Vinagre que fa uns anys van protagonitzar Bruno […]