Francesc Esteve i Tomàs

Quantes ganes per tornar al teatre. Han passat moltes setmanes i tenia ganes de tornar a una sala a Barcelona (per ara he anat a Igualada, Esparreguera i al Castell de Montjuïc) però volia seure a una de les butaques de la ciutat #OmplimElsTeatres és el que hem de fer ara mateix. S’ha de dir que és una obra que parla de feminisme i de la identitat. Però queda molt difús amb els altres començaments i fils que va deixant. Comencem amb les actrius a escena i diferents formes d’afrontar la realitat segons cada un dels personatges. Per aquesta part molt bé. Però llavors veig que es van desenvolupant altres històries i sembla que no queda en cap en concret. […]

Ja és oficial, arrenquem temporada al Teatre de L’Aurora d’Igualada amb els protocols sanitaris per tenir un espai 100% segur davant el covid-19. És així i hem de pendre consciència que seguirem així com a mínim aquesta temporada. Amb la mascareta durant tota la funció. Accions de resistència és un espectacle de Susana Barranco que mostra la distopia d’una possible societat futura on néixer, viure, treballar i morir esdevenen una peça més de l’intercanvi mercantil. A l’obra es barregen la creació documental, l’espai escènic i el text, creant una atmosfera postdramàtica que se situa entre la realitat i la ficció. En contraposició del teatre de text que estem som més assidus, ara tenim una proposta de teatre on el centre […]

Tornem a la Sala Flyhard i hem rigut amb ganes amb aquesta obra. Instruccions per enterrar un pare és el segon text de Carmen Marfà i Yago Alonso, després del seu primer treball conjunt: l’exitosa Ovelles. Tal com va passar amb Ovelles, ens trobem amb una obra que parteix de la mort per poder riure. Només entrar ja veiem la primera tria de gags referent a la mort i els bancs. Passant pels catàlegs de taüts i tot el negoci que hi ha darrere. I així amb tots els temes referents a l’enterrament d’una persona estimada. Amb un humor molt negre podem veure com a més de riure de valent hem passat una bona estona amb un mastegot als que […]

Tothom em va parlar molt d’aquest Vespres de la Beata Verge, i fins i tot ho van poder gaudir a Igualada amb els Dilluns Kabrota que es prepara a primers de mes. Però al final ha estat a l’espai Brossa on he gaudit t’aquesta obra. I ja és la segona vegada que veig una proposta del dramaturg Antonio Tarantino (i res a veure amb el director de cinema) Sense marxar del tema que porto aquest any en gran part de les obres, parlen de la mort, del dol o del suïcidi. Un text dur i difícil, segurament la petjada que deixa l’Oriol Genís fa molt per ser una obra rodona, ara mateix em sembla difícil veure a un altre actor […]

Tornem al Tantarantana amb un text de Wajdi Mouawad, un autor que vam conèixer gràcies al treball de la Perla 29 i que hem vist un munt d’obres seves. Des d’aquell mític “Incendis”, sembla que tenim una proposta de Majdi a la cartellera de Barcelona. Apropar-se al Tantarantana i veure que omplen la sala, vulguis o no t’omple d’alegria al veure que la gent assisteix al teatre quan la proposta val la pena. Aquest cop parlem de com volem expressar les coses. Necessitem un altre tipus de comunicació amb el món exterior per a deixar de pensar amb el llenguatge actual les coses que volem expressar. A vegades les coses no surten com volem o ens sentim, i ens impulsa […]