Francesc Esteve i Tomàs

Aquest cop repetim. Primer vam anar a veure aquesta proposta a La Seca i ara tornem en aquest aniversari del Projecte Ingenu que realitza la celebració dels seus 5 anys recuperant 3 Shakespeare. Si fa unes setmanes vaig anar a veure “Hamlet“, ara toca una revisió a “Romeu i Julieta” L’escenografia, com d’altres vegades de la Closca (Laura Clos) en principi molt simple, però molt més efectiva, ja que juguen amb dues estructures de taula que munten i desmunten en tot moment jugant amb elles. L’altre dels motius que m’agrada aquesta proposta, a més de l’escenografia, és el vestuari, efectiu en tot moment per diferenciar els personatges, les famílies. És d’aquelles obres que poc és molt. Aquest cop no tenim […]

Entrem al Teatre Eòlia a veure P.A.U (Paisatges als ulls). Carolia Llacer ha escrit i dirigit aquest espectacle per persones que han fugit de casa seva, que han hagut de creuar el mar per buscar la seva pròpia llibertat. Aquests dies hem celebrat la caiguda del mur de Berlín, però oblidem que hem construït un nou mur en la nostra societat i aquest obra parla de les persones migrades d’origen africà que han travessat el Mediterrani per trobar la seva nova vida. Ens trobem amb la història de 3 personen que escoltem i ens posem en la seva pell. Han creuat el Mediterrani per trobar una nova llar i que ara són els nostres veïns. Una història necessària i que […]

AVIS A NAVEGANTS al final de la meva opinió. Pensem, estem a punt de deixar els 30 i encetar els nous 40 anys. Deixar endarrera aquesta nova adolescència que no volem deixar escapar. I amb aquesta premissa ens enganxa i atrapa des del primer minut. Qui no vol recordar aquells moments de la joventut i veure el que ens divertia en tot moment. Tenim records musicals, records en segons quins cartells enganxats a la paret de la nostra habitació. I amb aquest monòleg veiem la nostra segona joventut amb moments divertits i a la vegada tràgics (que no ho són tant). Però arribar als 40, sembla que tenim nous reptes per assumir. Es com sortir dels quinze anys i anar […]

Assistim a una nova estrena aquesta setmana, aquest cop Rita de Marta Buchaca. Es va estrenar als Terrats de Coincidències amb molt èxit i com una de les obres de la temporada. I ara la tenim aquest començament de novembre a la Sala Beckett Rita és una obra que ens parla de la família, de la relació entre germans i la relació entre mare i fills. Amb petites escenes que duren pocs temps ens va explicant la relació entre dos germans, Toni i la Julia. En aquests curts ja ens diuen que la Julia no és capaç de prendre decisions, la delicada situació de la mare, la relació de parella de cada germà- I de mica en mica ens anem […]

Ens parla de la relació que es crea entre pare i fill arran de la mort de la mare. Mentres que el pare es refugia en escriure un nou llibre, el fill expressa el seu dolor amb actes violents i més a prop de l’ultradreta. Tot i que sembla que el fil anirà per aquest camí (el costat fosc de l’ultradreta) va en la relació entre pare i fill. La part inicial de l’obra m’ha agradat, la definició dels personatges principals. Veure com el pare es refugia en escriure un llibre (autobiogràfic i a la vegada explicant les interioritats de la família) i el fill amb un camí que sembla que vagi cap a la autodestrucció i l’ultradreta. Una pena […]