Francesc Esteve i Tomàs

Una nova estrena que no hem de perdre sigui com sigui. A l’OFF de la Villarroel podem veure una obra de producció argentina que mereix ser veure sense cap tipus de retard. Si a vam gaudir de valent amb l’aterior obra de Nelson Valente (El loco y la camisa ) ara tenim una obra de realisme que desborda una tendresa i crueltat absoluta. L’obra ens explica a partir d’un realisme totalment cru, els diferents interrogants universals de la societat i de la humanitat; el valor de la llibertat i com l’anem perdent de mica en mica per les propies decisions que anem prenent al llarg de la vida. Tota l’obra es desenvolupa a partir del sopar de dos matrimonis d’adults […]

Una setmana moguda, tornem a La Villarroel a veure l’estrena de “Othello“. Una obra que vam tenir la sort d’estrenar al Teatre de l’Aurora d’Igualada (i que no vaig poder assistir, i em vaig perdre el col·loqui posterior). La companyia Les Antonietes torna amb els clàssics (Vània , Stockmann o Un tramvia anomenat desig per exemple) i a revisar-los als temps actuals. Aquest cop, tornem amb Othello on s’ha reduït a tres personatges. Ja ho dic de començament, Oriol Tarrascon ha realitzat una magnífica adaptació del clàssic de Shakespeare. Oscar Intente és la desconfiança, la gelosia personificada en el seu paper. Aida Oset ( i Annabel Castan a Igualada) és Desdemona la dona maltractada i punt de mira de la […]

La setmana passada vaig poder assistir de nou a la Sala Atrium, una d’aquestes sales que anem amb fé cega veient que té una linea de programació que podem assistir sense cap temor. Aquest cop hem assistit a veure Una dona en el mirall. Aquest cop l’obra que ens presenta la companyia La Pulpe Teatro amb Anna Farriol i Anna Massó, ens presenta un viatge al present i al passat amb una mirada amb veu de dona. Ens situem en una societat de la postguerra (2ª Guerra Mundial) i el temps modern. A partir d’aqui veiem la relació de quatre dones intenten avançar en el temps que han viscut i amb el pes que tenen del seu passat. L’obra, a […]

Dia d’estrena al Teatre Romea, dilluns ple de gom a gom espectant de veure l’obra de Claudio Tolcachir traduida al català. La revisió d’aquesta obra que ha estat tot un èxit al món, sembla necessària. Possiblement la traducció de la mateixa treu una mica la part emocionant del teatre argentí, la força dels seus actors i de la seva empemta. Però amb tot, els seus elements tenen un engranatge perfecte i fa que tot funcioni correctament. L’obra és un remolí d’emocions que ens engoleix des de l’inici de l’obra. Baralles, brega amb moments familiars que ens mantenen alerta en tot moment. Una obra coral on veiem la natularitat (possiblement en català perd la part més punyent que es podria veure […]

La pregunta inicial podria ser crucial per veure si et pot agradar l’obra o no. I depenent d’aixó, la visió que tens al final de l’obra et pot arribar a influir. Amb la Familia Addams em passa el mateix que amb Star Teck o Star Wars. Hi ha una divisió entre les dues grans families dels 60. Ets de la Familia Addams (The Addams Family) o de la Familia Monster (The Munsters)? “La familia Addams” és idònia pels amants de les pel·lícules que vam veure fa unes dècades. És un estil semblant i segons com mirem amb una estructura i història semblant. Això si, amb una perdúa important del seu encant inicial (al menys per a mi). Vaig anar i […]