Francesc Esteve i Tomàs

Una de les obres finalista en el V Torneig de Dramatúrgia Catalana de Temporada Alta 2015. Amb aquest text de Ramon Madaula, s’ha portat els escenaris amb Roger Coma com a company en aquesta creuada. El que veiem és una comèdia dramàtica sobre la política i la psiquiatria. Tot comença quan un president ha de pronunciar el seu discurs d’investidura. Amb un Roger Coma divertit i amb els tics d’alguns dels Presidents de la Generalitat, i en Ramon Madaula donant les repliques en cada moment. S’ha de dir que avui hem vist una prèvia (tret del Torneig), on s’ha presentat per primer cop amb públic per veure la reacció del mateix. I les primeres impressions, veient el públic assistent, és […]

Doncs vaig poder anar a l’estrena d’aquesta proposta sobre la vida de Galileu. Primer de tot indicar que s’ha de mirar amb ulls d’adolescents per poder entrar-hi. Ens explica la vida de Galileu escrita per Bertolt Brecht. Amb una part que ens vol demostrar amb proves el que Copèrnic va plantejar com una teoria. I com sempre que a l’Església li toquen el que no sona, res millor que amenaçar i qüestionar-ho tot (menys les seves creences). I com podem veure, interpretada per gent jove i amb la música (enllaunada) de “Love of Lesbian” i que realment l’únic que fan els actors és tocar instruments i poc més. Sembla un reclam per els fans de “Love of Lesbian” que al […]

Sembla que és una obra realitzada per aquesta Setmana Santa. Està molt bé que parlem de Déu, i que ens avisi abans de tot que no estem davant d’un Musical (sembla que ara tot ha d’estar cantat per ser apreciat) i per aquest motiu tenim l’afegit de “La Comedia”. Però en aquesta “comedia” no surten violins, ni angels a escena i s’ha d’agrait. Tenim a Eugenia Gonzáles, una actriu i comedianta, que presenta un nou espectacle a la Sala Fènix. Amb molta passió i gestualitat es presenta a l’escenari. Un escenari nú, on ella és omnipresent i l’ànima de tota la funció. Com ens explica a l’inici de l’espectacle (amb o sense raó), l’espectacle necessita un actor i un espectador […]

Segons ens comenten, el zaquizamí és aquell racó ple d’andròmines on van a parar els trastos vells i aquests tenen vida quan la llum s’apaga i es deixen sols. Un espectacle sense paraules on el moviment desprén tota la imaginació necessària. Ens trobem en les golfes d’una casa a la Sala Tallers del TNC. Quan s’apaga la llum, tots els objectes prenen vida i apareixen dels armaris, dels baguls o de les capses. Un espectacle infantil on la dansa i la música agafen el relleu. I no deixem de costat l’efectivitat de la llum i l’escenografia. De l’obra em quedo amb dos moments que m’han fascinat (i s’ha de dir que al nen que tenia al costat li ha passat […]

Primer vaig tenir la sort de poder veure un pasi per molts poc d’aquesta funció. I ahir ja vam poder veure l’estrena al Maldà. Un espectacle que ens parla d’Andrés Villarrosa, un músic una mica tronat que va existir i que recuperem per les nits golfes del cap de setmana. Amb un magnífic Oriol Genís i un alter-ego Andrés Villarrosa. Inicialment la funció comença amb retard, força retard ja que l’Andrés no ha arribat i encara no sabem si podrà assistir, segons sembla aquest Andrés Villarrosa és un personatge una mica extravagant. I no és la primera vegada que ho ha fet. Amb això, tenim a l’Oriol (el pobre ha fet tot el possible tenir un bolo de l’Andrés al […]