Francesc Esteve i Tomàs

Si l’anterior obra que vaig veure de Lorca no em va agradar gens, aquest cop la proposta que ens ofereixen aquesta jove companyia és acollonant. Ja ho van demostrar en l’anterior proposta de Romeu i Julieta. Deixeu que els joves s’apropin a Lorca, això és el primer que he pensat al sortir de l’estrena de Yerma. I la millor forma per apropar els joves a Lorca, és que siguin ells mateixos els que ens ofereixin una visió que els hi agradi (i a la vegada, ens agradi a tots). Amb una acurada escenografia que ens transmet el pas del temps i l’estat de la protagonista, amb les diferents transicions d’un element molt proper de la terra. Amb la sorra per […]

Tota una sorpresa, primer poder descobrir una nova sala a Barcelona que encara no la coneixia (La Badabadoc) i amb una proposta com aquesta. Amb un inici que pot ser poc prometedor, una reunió de pares en un jardí d’infants. I la forma de poder coordinar tot el que afecta als seus fills. A partir d’aquí, deixem de pensar en els nostres fills i comencem a parlar de nosaltres mateixos. Definicions de liders, de secrets, fustracions, treball en equip i la recerca del poder. Un fidel retaule de la societat en que vivim. És un treball on l’obra et transporta per confrontacions sense adonar-te i de mica en mica la comèdia que estem veient es transforma en alguna cosa menys […]

Anem a l’estrena de “La conferència de Wannsee” a La Casa de la Seda. Un espai més que adient per poder reproduir una de les conferències més detestable que ha tingut els últims anys. Parlem d’una reunió que va tenir lloc el 20 de gener de 1942 on 15 dirigents alemanys i del Partit Nazi van formalitzar la “Solució final per exterminar la qüestió jueva”. Com he comentat, l’espai és adient doncs encaixa amb la magnificència del lloc que representa. Però a la vegada juga una mica a la contra la poca visibilitat que deixen les butaques i el poc espai que tenen els actors. Tret d’aquest petit inconvenient, la història és prou atractiva per estar pendent els 80-90 minuts […]

Una recomanació que deixa amb bon gust, un bombó que podem perdre sense cap problema després d’aquestes dates d’empatx en tots els sentits. No patiu que no tenim una obra on han posat un parell de cançons, per colar-nos com teatre musical. I ara que estem amb la cartellera amb diferents propostes de teatre musical, arriba El despertar de la primavera (Spring Awakening) amb més força. Podem dir que és un dels millors musical que tenim actualment a la cartellera. L’adaptació realitzada al català ha estat afortunada en aquest cas. Amb el talent d’uns protagonistes joves i acompanyats del contrapunt del caràcter que ens demostra Roser Batalla i Mingo Ràfols. Amb tot, aconsegueixen sorprendre’ns i demostrar el seu bon fer. […]

Com sempre arribo a l’últim dia per assistir a veure una obra de teatre, i poc puc recomanar per assistir-hi, ja que avui diumenge és l’últim dia per poder anar a veure-la a La Seca. El primer que m’ha cridat l’atenció d’aquesta proposta ha estat la seva posada en escena, el moviment dels diferents actors tant en moments grupals com individuals. Jugant amb molt poca escenografia ha estat prou efectiva. Veig que a tots ens ha sobtat que els dos protagonistes no s’han creuat les mirades. Més a Inquietuds