Francesc Esteve i Tomàs

Aquest cop he anat a la Sala Atrium sense l’entrada comprada, ni reservada i com no podia ser menys les entrades estaven exhaurides. He tingut sort, i ha fallat un parell de persones i hem pogut entrar. Recordatori per els propers cops, a la Sala Atrium no hem d’esperar a l’últim dia, la qualitat de les propostes fa que el boca-orella funcioni i ompli en la seva programació. I la tràgica història d’Amanda Todd no és per menys. El suïcidi, un acte molt present en el meus últims mesos, és un acte molt valent i a la vegada tràgic. En un món on els adolescents pateixen l’assetjament a les xarxes socials i al món real, ens indica que la última […]

En trobem amb una road-movie amb autocar inclós. Tot i que la posada en escena és molt àgil, amb grans coreografies i un muntatge on s’ha de destacar el disseny de vestuari, ens quedem amb això i poc més. Estilisme impossible, perruques, purpurina i plataformes. Hi ha números que treuen un gran partit de tot el vestuari. En la part musical, tot i no tenir cap tema propi, tot el que podem escoltar és la música disco. Una banda sonora Gloria Gaynor, Pep Shop Boys, Tina Turner, Madonna, etc … Bona selecció per el record i executada amb força talent quan les canten en directe i per les 3 Dives que s’han penjat dalt de l’escenari durant les seves actuacions. […]

Com sempre lluitant amb la idea que una titella només pot ser creat per a un espectacle infantil i familiar. I la Sala Fènix ens mostra que no ha de ser així, per aquest motiu ha realitzat un cicle de titelles per adults. I Parias és la primera proposta que he pogut anar, i puc dir que ja tinc ganes de veure les dues que em queden. Vaig sentir a parlar d’aquest titellaire aragonès Javier Aranda en una de les jornades de treball de XAS. Ja em van indicar que no ens perdesim l’oportunitat de veure a Javier Aranda i el seu espectacle. I la veritat, és que raó no en tenia. Un treball magnífic, on desapareix l’actor humà i […]

Una comèdia de costums amb embolic familiar i semàntic. En definitiva tenim un joc entre l’Enric Cambray i Ricard Farré ; i ens proposen jugar-hi i passar-ho de conya de dilluns a dijous al Maldà. Amb una actualització de personatges d’un clàssic i un joc força divertit és el repte que han volgut portar a escena aquest parell. Tenim una proposta arriscada i se’n surten sense problemes. Revissió del clàssic de Molière amb un aire fresc en l’adaptació que segur que agradarà al públic assistent. Han possat al dia els personatges de l’obra i a més, amb el repte de portar tots els personatges a escena (tant masculins com els femenins) amb unicament dos actors. A més …

D’aquest Grec 2016 he vist poques coses, s’ha de dir que ha estat del primer que he vist del Grec d’aquest any. I he começat amb aquestes “Confessió d’un expresident’. Un gir en la trajectòria que hem vist fins ara de Queco Novell. Un salt sense xarxa per allunyar-se del seu paper de còmic dintre dels espectacles de la productora Minoria Absoluta per endinsar-se en un paper totalment diferent. S’ha de dir que la gent que va al teatre a veure al personatge que veu a la TV no el veurà, però segur que surt gratament sorprès. I la gent que no pensa anar-hi per no veure un gag del Minoria Abosulta, pot perdre un gran monòleg. Això si, no […]