Francesc Esteve i Tomàs

Una de les obres del dramaturg Àngel Guimerà, i una de les més populars que va escriure. Tot un clàssic del repertori teatral català ara amb un únic actor per representar a tots els personatges. Del pur minimalisme inicial de l’escenari, fins al minimalisme en el conjunt actoral. La primera impressió que he rebut, és el poder seguir sense cap problema la història i les converses entre els diferents personatges, encara que tenim un únic actor a escena. Tot un treball de direcció de Pau Miró. Ja han comentat que aquest espectacle el recordarem durant anys, i fins i tot direm que “nosaltres vam gaudir d’aquesta Terra Baixa“. Pot ser que no amb tanta enfàsis, si que podrem recordar-ho durant temps. A […]

Entrem a la Sala Atrium de Barcelona a primera fila. Sabem que tenim una història crua, ja que ens ho han comentat anteriorment, i ens trobem amb una obra crua i que et sacseja d’inici a fi. Ens trobem amb un monòleg a dues veus. Un testimoni de la opressió dels homes, de la societat i de la religió. Si en lloc d’Al·là li posem un altre nom, és totalment viable. Un monòleg que per moments és un diàleg intern de la protagonista. Tant la Mireia Trias com Judith Farrés fan un paper excel·lent i van ser aplaudides durant una bona estona per el públic. Tot i que queden poques funcions, si teniu oportunitat de poder assistir, no ho dubteu. […]

És una funció en dues parts. La primera amb la visió de la primera dama (una gran Rosa Renom com a protagonista) i l’altre amb el president (Francesc Orella). S’ha de dir que la primera part és la més energètica. Amb Rosa Renom i Montse Perez. Tot i que la veu cantant és Rosa Renom, les repliques que Montse Perez realitza sense paraules, amb un treball gestual genial, són magnífiques. Una segona part amb Francesc Orella com a protagonista, és la contrapartida del que ens ha explicat anteriorment la primera dama. Per mi, una mica més farragós.. Si vols veure la resta…

Amb un text que podria ser com la dels altres d’aquesta temàtica, però que no ens deixa indiferents. Ens vesteixen una història en petits relats. I la força interpretativa de les 3 actrius, i d’un protagonista addicional amb els efectes sonors que tenim durant tota l’obra. Podem passar de l’angoixa al somriure sense adonar-nos. I tot gràcies al treball que ens mostren aquestes actrius. Una de les obres que més m’han agradat en les sales teatrals;  i a més .. 

Temporada de doblet amb Dagoll Dagom, primer amb Mar i Cel i ara amb Flor de Nit-el Cabaret. Una revisió en petit format que guanya durant la funció. Tenen tot disponible per un èxit, amb un bon material que ha realitzat Guinovart amb les seves partitures, i una història que enganxa des de l’inici. Com que tenim l’escenari d’un cabaret, ja és un punt guanyat el punt canalla que han buscat. I han begut de les fonts del cabaret que tothom tenim al cap. La visió que Bob Fosse el tenim present en tot moment. Hi ha moment genials, un d’aquells detalls que et guanya per l’original del joc de llums i ombres per presentar-nos els burgesos i ..més