Francesc Esteve i Tomàs

El Teatre del Raval sembla que li ha agafat el gust dels musicals amb sang de per mig. I encara que pot ser una mica repetitiu, anem a veure la nova proposta. S’ha de dir que és una bona opció realitzar un nou musical propi, tenim prou talent per fer-ho. Encara que tenim uns quants però.. en aquesta proposta. El primer que vaig pensar, és que estava davant d’un musical del Re-animator, la nova proposta de l’assassí Jack l’esbudellador és totalment innovadora. L’únic que ho sabem molt aviat i dilueix de mica en mica. Ja ho han dit anteriorment, i una de les coses que falla en aquest musical és el volum que els músics tenen. A vegades el piano […]

25 anys he trigat per anar a veure Mar i Cel i jo mateix deia que era un Musical Lovers. Sempre hi ha un primer moment per poder anar a veure aquest musical. Encara que poques opcions tindrem a partir d’ara. De la història poc podem dir. Saïd i Blanca i l’enamorament entre tots dos topa amb les diferències socioculturals i religioses, i també amb l’oposició dels uns i dels altres. I de comparacions, poques en el meu cas. La part musical és genial. Com sempre la música en directe és un punt guanyador. I s’ha de dir que tenim sorpresa respecte a les altres versions. Iniciem l’obra amb una introducció/composició nova per poder desconnectar de tot el que hem […]

Iniciem temporada teatral del 2014-2015 amb la nova temporada del Círcol Maldà. Amb la presentació de Viure sota el vidre produïda per la companyia LaCosa i amb una obra del dramaturg Ewald Palmetshofer. Tenim en escena tres amics, Jordi Llovet, Miriam Escurriola i Mireia Pàmies. Que es retroben en un hotel. L’escena on es troben, on transcorre, al final és el de menys. Amb unes actuacions genials, on sobresurt el genial Jordi Llovet. Segur que sentirem a parlar molt d’ell. Al finalitzar la funció, ja es parlava d’un relleu generacional. Els primers 20-30 minuts ens deixa els diàlegs inacabats, on els mateixos espectadors (passats els minuts inicials) sabem com finalitzar-los i és on comença el joc d’aquesta obra. Aquest joc […]

Sembla mentida, però ha passat. Un musical a la cartellera de Barcelona i no m’ha agradat gens. Tot i que l’anterior Pegados em va semblar fresca, amb bona coreografia i música. Va ser un èxit inesperat segurament per la proposta inicial. Ara s’ha volgut repetir de nou … Sense aprofitar l’argument, que podia ser una crítica a l’art en general;i amb números musicals (l’història de l’art) que millor oblidarem. Vaig sortir totalment decepcionat. Tot i que el públic no va parar amb les seves riallades. Com a mínim s’ha de dir que van poder gaudir-ne.

Un espectacle per a tota la família, o millor dit per a tothom. És un somni poder tornar a viure l’emoció d’una història que en cap cas sembla per infants, enfrontar-se a la mort. El millor de tot, és que la companyia Somriures Nòmades ho expliquen sense cap tipus de problema. Tothom es queda enamorat dels personatges, i la veritat la proximitat de poder tocar-los (al menys quan vaig poder veure’ls a un pati gràcies a @coincidencies ) fa que encara t’enamoris més. Un espectacle totalment fresc, original i de qualitat per a tots els públics. Aquí teniu unes imatges d’aquest viatge a la infància que no hauríem de deixar escapar. Veure imatges