Francesc Esteve i Tomàs

Anem a l’estrena d’Estripar la terra, l’última obra de Josep Maria Miró, un autor que ens va enamorar amb El Principi d’Arquímedes. Tenim uns personatges amb força tensions a partir d’un fet. Un Mcguffin que no es diu durant l’obra, i que tampoc és el més important. Recels entre companys, situació laboral, estabilitat, la vida d’un poble, integració i el més important de l’obra; ens ha de perseguir el nostre passat? Tornem amb els flash-back per poder explicar la història d’aquests 3 personatges. En seqüència il·lògica, tenim una trama que ens atrapa. I el millor de tot, deixant preguntes a l’aire. No tot ha de ser resolt a l’escenari. Per mi, totalment recomanable. Possiblement, per sentir-me una mica reflectit en […]

A veure, s’ha de dir que he anat intrigat a veure qui és Álvaro Carmona i per quin motiu és un dels espectacles que més agraden a la gent (o sigui espectadors) de la web Teatre Barcelona. I la veritat és que la gent que omplia el teatre, reia amb ell. Alguns guionistes i còmics, s’han apuntat a aquest gènere, i els apassiona aquest tipus d’humor que es realitza de peu davant el públic. Treure aquells moments que tens davant una cervesa i acompanyat d’amics; i compartir-la amb desconeguts. S’ha de dir que és un recull d’acudits fàcils i que connecta amb la gent. A vegades, no han estat acudits, sinó frases lligades amb una mica de gràcia. Tenim un […]

Avui hem tornat a La Seca – Espai Brossa, amb ganes de veure un espectacle que tothom parlava força bé d’ell. Es deia que era un monòleg en tota regla, un treball digne de ressaltar… I a vegades quan vas amb una idea al cap sobre un espectacle, pot passar el que m’ha passat a mi. Al final no ha complert les expectatives. Si, és un espectacle on l’actor parla amb el cos, són les seves pròpies paraules. S’ha de dir que David Climent domina a la perfecció el treball físic d’aquesta obra. L’únic que no he pogut connectar amb ell d’es d’un primer moment. Es parla que la companyia Los Corderos.sc realitzen un teatre bastard, on no coneixen gèneres […]

Pot ser degut a que fa dies que no vaig al teatre, però he de dir que he passat una bona estona amb aquest Aquellos días azules al Teatre Maldà. Uns rècords per la infància a partir de l’últim vers que Antonio Machado va escriure i va ser trobat en el seu abric després de la seva mort; tal com expliquen ells mateixos durant l’obra. Amb poca escenografia, ens endinsa en les diferents escenes de la infància de qualsevol de nosaltres. Es pot dir que ens trobem amb petites històries amb un fil conductor. Els actors molt correctes, amb molt bona veu i ben dirigits. Tant Jordi Llovet, Joan Solé i Robert González sorprenen per la seva conpenetració entre ells, […]

Marta Buchaca ens va enamorar tothom amb Litus, ara anem a un altre registre totalment diferent. Una comèdia amb un text rodó, amb situacions que ens fan riure i una Alba Florejachs genial. S’ha de dir que aquesta obra té dues parts molt diferenciades. En la primera, i per a mi la millor, els protagonistes es conèixen a la tenda. És la part on més podem riure i entra en les situacions còmiques de la funció. El poder conèixer la parella i les situacions que comporta. En l’altre, sense desmerèixer-la, és la part de la parella com a tal. El conèixer als sogres, o millor dit els minuts anteriors. Com he dit Alba Florejachs està genial (com podem veure ultimament) […]