Francesc Esteve i Tomàs

Els Feréstecs una obra de Goldoni passat per la mà de Lluís Pasqual. Una comèdia incicialment lleugera, esbojarrada que beu de la Commedia dell’arte. Amb un argument esquemàtic inspirat com mai en una realitat totalment quotidiana. Amb la trama típica dels embolics amorosos, de gelosia. L’obra proporciona als actors un bon treball de text i de gesticulació. Un obra que es riu de la societat, i per aquest motiu mostra amb intel·ligència la màgia del teatre. Amb uns personatges totalment toscos i odiosos, fa un divertiment totalment meravellós. Pol López – l’hereu Quimet – amb el paper que crida l’atenció i que sembla que aquesta temporada esta en estat de gràcia amb els papers que li han tocat. Pot ser […]

Ens posicionem davant l’obra? Davant les nostres creences? La defensa de 3 religions en un espai totalment diferent. A la recerca de veure la religió veritable, tenim a una gentil que els diferents savis volen convèncer. No entrarem amb el que pensem de les religions que participen en aquesta obra. L’obra parteix amb la Trinitat en tot moment. Les 3 religions, amb els seus 3 savis, en un espectacle en 3 idiomes diferents (català, castellà i porturguès). L’obra ens defineix en un primer moment els diferents personatges, i la seva quotidianitat i l’alteració en la seva vida quan entra la gentil. Un text per reflexionar. Una obra que no para de realitzar-nos preguntes, i no ens acaba de dir quina […]

Maternitats a crits (Motherhood Out Loud) una obra de teatre que no amaga en cap moment el que ens vol oferir. Un bon moment per riure i somriure amb les escenes que al voltant de la maternitat i relacions entre pares i fills ens ensenyen. Hem pogut anar el dia de l’estrena i com era d’esperar amb la sala plena, però segur que és una constant en aquesta obra. La veritat és que Mares! pot captivar a tothom amb el seu humor blanc, i no diguem als incondicionals fans de la Lloll Bertran. No podem indicar quines actrius ens agrada més, cada una d’elles gaudeix del seu moment, la seva escena per demostrar la mare lluitadora, pacient, casolana, pesada o […]

El discurs de Pep Guardiola sobrepassa fronteres esportives, i ara la seva forma de encoratjar s’ha portat al Teatre. Pep Talk com a tal, és una ficció. Una conferència del personatge amb un punt de partida que coneixem i que funciona com a relat teatral. Aquest monòleg fictici ha estat escrit per Alberto Ramos i protagonitzat per Pep Garcia-Pascual. L’obra es va estrenar al teatre Axis Ballymun de Dublín i a l’agost al New York Fringe Festival. Inicialment el vaig veure en la seva estrena al Festival Lola d’Esparraguera i posteriorment al Teatre Aurora; en la seva versió en anglès. El millor de tot, és que evita detalls personals i polítics de Guardiola i se centra en el que s’ha […]

I aquesta és una d’elles. Doncs sembla que la Sala FlyHard ha trobat la gallina dels ous d’or amb aquest text de Llàtzer Garcia. Un text que surt de les entranyes, que agafa el dol per explicar la por de viure. I sobretot la por que tenim tots a la mort, tant de parlar sobre el morts com la forma interior de portar-ne el dol. Surts amb un petit somriure per no saber ni quina cara has de fer. És de les poques obres que t’agafa les entranyes des de dintre, i te remou per poder agitar les ferides interiors. Tot ben acompanyat d’unes bones interpretacions, totalment creïbles i en tot moment properes. I el moment del monòleg final, una […]