Francesc Esteve i Tomàs

Iniciem temporada teatral del 2014-2015 amb la nova temporada del Círcol Maldà. Amb la presentació de Viure sota el vidre produïda per la companyia LaCosa i amb una obra del dramaturg Ewald Palmetshofer. Tenim en escena tres amics, Jordi Llovet, Miriam Escurriola i Mireia Pàmies. Que es retroben en un hotel. L’escena on es troben, on transcorre, al final és el de menys. Amb unes actuacions genials, on sobresurt el genial Jordi Llovet. Segur que sentirem a parlar molt d’ell. Al finalitzar la funció, ja es parlava d’un relleu generacional. Els primers 20-30 minuts ens deixa els diàlegs inacabats, on els mateixos espectadors (passats els minuts inicials) sabem com finalitzar-los i és on comença el joc d’aquesta obra. Aquest joc […]

Sembla mentida, però ha passat. Un musical a la cartellera de Barcelona i no m’ha agradat gens. Tot i que l’anterior Pegados em va semblar fresca, amb bona coreografia i música. Va ser un èxit inesperat segurament per la proposta inicial. Ara s’ha volgut repetir de nou … Sense aprofitar l’argument, que podia ser una crítica a l’art en general;i amb números musicals (l’història de l’art) que millor oblidarem. Vaig sortir totalment decepcionat. Tot i que el públic no va parar amb les seves riallades. Com a mínim s’ha de dir que van poder gaudir-ne.

Un espectacle per a tota la família, o millor dit per a tothom. És un somni poder tornar a viure l’emoció d’una història que en cap cas sembla per infants, enfrontar-se a la mort. El millor de tot, és que la companyia Somriures Nòmades ho expliquen sense cap tipus de problema. Tothom es queda enamorat dels personatges, i la veritat la proximitat de poder tocar-los (al menys quan vaig poder veure’ls a un pati gràcies a @coincidencies ) fa que encara t’enamoris més. Un espectacle totalment fresc, original i de qualitat per a tots els públics. Aquí teniu unes imatges d’aquest viatge a la infància que no hauríem de deixar escapar. Veure imatges

Anem a l’estrena d’Estripar la terra, l’última obra de Josep Maria Miró, un autor que ens va enamorar amb El Principi d’Arquímedes. Tenim uns personatges amb força tensions a partir d’un fet. Un Mcguffin que no es diu durant l’obra, i que tampoc és el més important. Recels entre companys, situació laboral, estabilitat, la vida d’un poble, integració i el més important de l’obra; ens ha de perseguir el nostre passat? Tornem amb els flash-back per poder explicar la història d’aquests 3 personatges. En seqüència il·lògica, tenim una trama que ens atrapa. I el millor de tot, deixant preguntes a l’aire. No tot ha de ser resolt a l’escenari. Per mi, totalment recomanable. Possiblement, per sentir-me una mica reflectit en […]

A veure, s’ha de dir que he anat intrigat a veure qui és Álvaro Carmona i per quin motiu és un dels espectacles que més agraden a la gent (o sigui espectadors) de la web Teatre Barcelona. I la veritat és que la gent que omplia el teatre, reia amb ell. Alguns guionistes i còmics, s’han apuntat a aquest gènere, i els apassiona aquest tipus d’humor que es realitza de peu davant el públic. Treure aquells moments que tens davant una cervesa i acompanyat d’amics; i compartir-la amb desconeguts. S’ha de dir que és un recull d’acudits fàcils i que connecta amb la gent. A vegades, no han estat acudits, sinó frases lligades amb una mica de gràcia. Tenim un […]