Francesc Esteve i Tomàs

S’ha de dir que el nom de Jordi Galceran és un èxit assegurat. Tenim “El Métode Grönholm”, “Gaudí” i “Burundanga” per demostrar-ho. Hi tenim química entre Jordi Boixaderas i Jordi Bosch, és la primera impressió que he tret un cop finalitzada l’obra. Ens trobem amb un text ple d’humor, de bons diàlegs i d’unes repliques efectives. Tot amb unes interpretacions de dos bons actors. El text juga amb les paraules, amb un toc d’ironia i constants girs a la història que ens explica. Aquesta comèdia s’ha treballat amb força, i la paraula és el gran protagonista. L’escenografia giratòria ha estat tot un encert, ja que pots veure tota l’obra sense perdre res. Una taula i dues cadires en un escenari […]

A vegades vas a veure segons quines propostes i resulta que et sorprenen gratament. I aquest ha estat un d’aquests moments. Una nova forma de veure teatre, o millor dit el joc del teatre. Més que mai, anem a veure una obra única en cada funció. A veure, tampoc és cert; ja que cada funció pots veure repetit el mateix text en un altre context totalment diferent. Llavors ens trobem en un instant únic, irrepetible. I com és això? Doncs l’atzar del teatre i mai millor dit. Tenim un mestre de cerimònies amb que proposen 4 texts. A partir d’aquest moment l’atzar juga a favor de l’espectador. Com en el joc, una ruleta ens indica com pot anar la funció. […]

Teatre físic, que juga amb les emocions. Moviment, projeccions, llum, un text actual i de denúncia. Un inmigrant, la seva motxila, una garrafa d’aigua, les sabates i el menjar. Un paisatge que va alterant a partir del joc que realitza durant tota la seva funció amb la sorra present d’inici a final. Tal com s’ha presentat, Amarillo ens trasllada a la frontera entre Mèxic i els Estats Units, una de les barreres més representatives d’un món globalitzat. Tot i que el podem traslladar sense cap tipus de problema a Europa i Àfrica. Juga amb les imatges, les llums i el moviment. Amb imatges impactants i moments emotius, encara que amb molts alts i baixos. Tot i que és una bona […]

Juliol de 2011, anem a veure Diagnóstic Hamlet al Teatre Aurora d’Igualada. Ara al Teatre La Vilella presenta la mateixa proposta del 27 de març fins el 13 d’abril. Ens trobem amb la història d’un noi (en Max) reclòs en un psiquiàtric, es creu que és Hamlet. Un psiquiatra vol treure de la seva imaginació aquesta idea per poder tornar a viure. A partir d’aqui Miquel Gallardo ens ensenya els diferents personatges a travès de les seves titelles. Una nova forma de voler apropar el Shakespeare al públic, i quina millor forma que poder fer-ho a través d’una proposta enginyosa i amb talent. No tenim una altre versió del drama que va escriure Shakespeare, és un nou argument que s’inspira […]

El vincle entre el professor i el noi silenciós així com el vincle amb els qui l’envolten. Aquest cop parlem de relacions. Relació entre mestre i alumne, sobre pares i fills, sobre persones en general. Un muntatge intens, intel·ligent i amb un punt d’humor. Ens trobem amb un magnífic retrat de la situació educatiu d’avui en dia. La relació entre mestre i alumne, i el combat que hi ha entre ells. En mig d’aquesta relació tenim la situació de la família en l’ull de l’huracà i la relació amb la dóna del mestre. La crítica del sistema educatiu es veu directament en la frase que diu: “Los bárbaros ya están aquí, en nuestras aulas” Un gran treball d’un actor jove,que […]