Francesc Esteve i Tomàs

Una obra tendra, simple i sense gaire moviment escènic que captiva des d’un primer moment. Tres actors en el seu pitjor moment ens presenten la màgia del clown. Sense fomentar la risa, un gestos (a vegades cruels) van creant petits moments que el públic aplaudeix i riu. Aquell nen amagat que tenim tots surt sense cap tipus de problema. Moments per recordar com el joc de les llaunes de cervesa i el de les fonts màgiques. Així com el dels cubells d’aigua. La veritat és que tots els moments són memorables. Una joia de la cartellera teatral, que La Seca ens regala de tant en tant. Una recomanació 100%, imprescindible tot i que hi ha temps fins el proper diumenge. […]

No tinc sort quan he anat a veure les últimes obres al Tantarantana. Aquest cop amb Nuestra señora de las nubes. Tot que em sembla millor que l’anterior muntatge que he vist, no acabo de connectar. Tot i que sembla que ha estat un èxit aclaparador a Madrid!, encara es nota la distància. Comencem amb un text sobre l’exili força bé, sembla que anem per bon camí. Parlant de la nostàlgia que dues persones que es retroben i que són d’un país anomenat Nuestra señora de las nubes. Amb diferents escenes i diferents personatges ens expliquen la seva situació personal. Tot i que no acaba de quallar. Hi ha algun moment divertit i que el públic semblava agraït. Amb tot […]

Hem començat amb mal peu aquest “Madrid al cuadrado” que realitza el teatre Tantarantana dintre del passeig teatral per Madrid entre el teatre de l’absurd i el realisme màgic. He anat a veure l’últim dia de representació aquest M3, una comèdia entre el teatre de l’absurd i el surrealisme. És una proposta que beu de Mr Bean, així com d’altres còmics semblants. I parteix d’una idea molt bona, el fet de trobar una llar assequible a les nostres butxaques. I la rebuda de les claus per poder entrar a la seva nova llar. Una llar d’un metre cúbic. Fins aquí la presentació molt divertida i a la vegada treu una mica de ferro. A més indicant que aquests espais es […]

Hem anat a l’estrena de La Ratonera i hem trobat a tothom, del món del cinema, de la televisió, .. i no era per menys. Ens trobem amb un relat d’Agatha Christie, i amb poques paraules vol dir caure en l’engany a l’hora de resoldre un assassinat. I el públic li agrada segons les primeres impressions. Amb les pistes que van donant durant les més de dues hores, tothom diu la seva. No ens enganyem, és una obra clàssica i pot pecar de ser massa clàssica per segons qui. Però això és la màgia d’aquesta obra, de mica en mica ens anem introduint en l’argument i ens deixem emportar. Per la resta, força bé. És una d’aquelles obres que podria […]

Xicu Masó dirigeix aquesta obra del dramaturg anglès Harold Pinter. Amb una escenografia que ens introdueix en la misèria dels personatges. Una obra que ens fa somriure, en altres moments riure i al final amb els ulls humitejats. Tota una bufetada a l’interior dels nostres sentiments. Una d’aquelles obres que ningú s’ha de perdre i que hauria de prorrogar un parell de setmanes. Des d’un inici es tracta de les relacions humanes que s’estableix entre els 3 protagonistes de l’obra, Amb una actualitat brutal, i amb cops d’ullet a Barcelona per poder-ho centrar més. Tots els referents sobre Barcelona, juguen a favor de l’espectacle. Per moments sembla que ens trobem davant de la figura de tres clowns. La escenografia amb […]