Francesc Esteve i Tomàs

Segurament sóc una de les poques persones que no ha vist la pel·lícula Persona d’Ingmar Bergman, ja que tothom fa referència quan parla d’aquesta obra. O sigui que no faig referències. Parlar d’aquesta obra, és parlar de la gran interpretació de Mònica López i Marta Marco. Han fet possible que a partir d’un monòleg podem assistir a un diàleg entre dues dones. I a més ho fan possible! Tenim una conversa on juguen els silencis i les paraules, entre dues dones diferents que en un cert moment s’uneixen i fan un canvi de papers. Amb un inici on una part audiovisual ens introdueix en l’obra (amb una gran Vicky Peña), va augmentant fins arribar al clímax final. Llegir més

Després de veure les crítiques i opinions sempre et fas una visió del que pots anar a veure; i pot ser aquest el meu error inicial. La Biblioteca de Catalunya s’ha omplert d’imatges amb referents del cinema italià (8 1/2, Amarcord,..) , personatges en la memòria col·lectiva de la gent que li agrada el cinema. En qualsevol cas, no dic que la interpretació dels actors no sigui bona, s’ha rodejat d’un planter de luxe (Clara Segura, Pablo Derquí, Pol Lópèz, Anna Madueño,…). Personalment aquesta obra té molts alts i baixos, cosa que ha fet que arribi a desconnectar i al final no m’he vist arrossegat per l’obra. Hauré d’esperar a la següent proposta de O.Broggi. Llegir més…

A principis d’any, la companyia Dei Furbi va presentar a La Seca la seva peculiar La flauta màgica de Mozart, ara torna un altre cop. Una relectura amb el millor instrument que tenim, la pròpia veu. Una versió a capella totalment original. S’ha deixat a un costat tots els instruments de l’òpera i ho recreen amb un enorme convenciment amb la veu humana. Com sempre Dei Furbi valora la senzillesa a l’escenari, sense deixar de banda les altres qüestions de l’obra. Amb picades d’ullet i moments per al somriure aquesta adaptació no defrauda en cap moment. Tot el contrari, els 60 minuts que consta l’obra no se’t fa pesat en cap moment. Llegir més