Francesc Esteve i Tomàs

Com les altres obres de la factoria FlyHard, ens trobem amb un èxit que ha trepitjat fort i ha tingut més vida fora. Igual que Litus, Smiley, La nostre Champion,… aquest El Rei Borni vol agafar el relleu. Una obra rodona des del primer moment. Portat fins el límit, ens fa riure i pensar en un mateix moment. Aquest text provoca la reflexió i el dubte gràcies al Rei Borni que fa que la resta de personatges puguin obrir els ulls davant les idees que va donant. I amb aquest moment obre les portes a la reflexió del públic. Igual que el primer cop, m’he cautivat amb el treball de Betsy Túrnez, el personatge que fa de parella del mosso. […]

Ja tenim l’Auca del Born a punt d’estrenar, i a començament de setembre vaig poder gaudir-ne uns dels assajos previs. El protagonista principal és l’espai. Amb la disculpa de tots els actors i la gent que ho ha fet possible, és el que arrencarà més aplaudiments de l’obra. El fet de poder gaudir-ne del jaciment arqueològic que hi tenim al centre de Barcelona, i poder veure-ho des d’uns pocs metres més amunt …. tot un luxe. Jordi Casanovas ha estat el dramaturg que ha escrit i dirigit l’espectacle del Tricentenari. I com ja s’ha comentat és la història del setge de Barcelona explicada en 48 petites escenes. Entre aquestes escenes hi ha la història d’amor per poder tenir un fil […]

Una obra fresca, totalment recomanable amb les calors d’agost. On el primer que fan és treure un somriure. Després de triomfar l’any passat amb una de les comèdies d’èxit de la temporada, Tu digues que l’estimes, la companyia Apunta Teatre torna de nou i sembla que vol repetir el mateix èxit al Teatre Gaudí amb Totes les parelles ho fan. Amb un punt de partida de inequívocs, es realitza una trama amb embolics que agrada força a la gent. S’ha de comentar que el treball que realitza Ramón Godino de l’Angel, un professor de Ioga, amb aquell perfil sà, optimista i totalment tranquil però amb problemes de comunicació amb el sexe oposat; és dels que més riallades consegueix. S’ha de […]

Veure “El viento en un violín” ha estat una gran sorpresa d’aquest Grec 2013. Una creació de Claudio Tolcachir que fa dels dia a dia, de les situacions que poden semblar quotidianes, una obra que a base de les improvisacions dels seus actors va realitzant la trama d’una història. Tenim la lluita de classes. Dones que s’estimen, buscant un fill desesperadament. Mares preocupades per el futur del seus fills. La vida i l’amor que envolta tot.La història sobre l’amor, el drets, les diferències socials units en aquesta proposta. Amb els actors que donen molt de sí, fan de l’obra molt propera. Encara que el lloc no és el millor. He trobat a faltar la proximitat d’altres obres, pot ser que […]

Ahir vaig tenir l’oportunitat de poder assistir a un Assaig General de Fuegos al Teatre Grec. La primera impressió de totes és que em va agradar, tot i no conèixer els texts de Marguerite Yourcenar. S’ha de dir que no és necessari conèixer-los per poder gaudir-ne de l’obra. Estem davant la història de l pròpia Marguerite amb les veus de tres dones mítiques. Les reflexions de la protagonista amb les veus de tres dones que es complementen entre elles. Tant Cayetana Guillem Cuervo, Ana Torrent i Nathalie Poza tenen els seus propis monòlegs amb un fil conductor, una gran Carmen Machi. S’ha de dir que Carmen Machi torna a estar meravellosa (com el dia que va venir al Teatre Lliure), […]