Francesc Esteve i Tomàs

Aquests dies he anat al Teatre Goya a veure “El favor” una comèdia de Susanna Garachana que ens situa en el saló de la casa d’en Cesc. Ha quedat amb els seus millors amics per demanar-los un “petit” favor. Un text irònic, amb molta conya i que planteja, en una comèdia que podria semblar corrent, moltes reflexions sobre l’amistat. El dia que vaig assistir van fer un col·loqui, però per l’horari dels trens em va ser impossible quedar-me com faig altres vegades. Una comèdia sobre l’amistat i fins a quin punt demanar un favor et fa plantejar l’amistat, la família i la confiança amb el teu cercle més íntim. Hi ha una gran complicitat entre els quatre actors, i es […]

Bonobos és una comèdia irreverent i esbojarrada que en certa manera pretén fer-nos menys cecs, menys sords o menys silenciosos amb relació al món de la discapacitat. Potser aquesta és la força d’aquesta obra: la d’obrir-nos a la tolerància a través del riure! Tres amics, un cec, un sord i un mut, cansats de trobar relacions decideixen idear un pla per tenir cites sense indicar les seves limitacions. A partir d’aquesta premissa, tot el que pot venir són malentesos per poder riure una bona estona. Tres personatges discapacitats a escena, com he dit amb ganes de tenir una cita a cegues amb tres veïnes. Una speed dating o directament un First Dates per les situacions que es van produint. Hi […]

Aquest cop va ser al Teatret d’Esparreguera, on el Festival Lola va tancant tots aquests anys de programació.Psicosi 4.48 és, pot ser, el text més conegut de la dramaturga britànica Sarah Kane i el darrer que va escriure abans de la seva mort. Aquest monòleg dirigit pel director i dramaturg Albert Mestres i interpretat per Eva Ortega és un homenatge a Sarah Kane i a totes les persones per a qui l’única sortida possible és el suïcidi.No és la primera versió de “Psicosi a les 4.48“, memorable va ser la versió de Iván Morales que protagonitzava Anna Alarcon.Però aquest cop Eva Ortega va una nova versió molt diferent i també molt destructiva del seu personatge. Dona una nova visió sobre […]

Son les deu del vespre, tenim una cita amb l’enterrador . Una obra sobre Leoncio Badia, conegut com “L’enterrador de Paterna“. Però aquest cop no anem a la sala de teatre, la cita és a en un espai emblemàtic i significatiu, el Cementiri nou d’Igualada, que ha estat considerat com una de les obres més poètiques de l’arquitectura catalana del segle XX i l’any 1992 fou guardonat amb el premi FAD d’arquitectura. Torno a veure a Pepe Zapata com a actor, com fa uns quants anys quan ens vam conèixer. Una obra sobre la dignitat davant l’horror que suposa qualsevol Guerra Civil i les conseqüències sobre els vençuts. Leoncio Badia arrisca la seva vida per donar sepultura als enterrats en […]

La companyia Fac-òf (Amor³. Shakespeare al cap), proposa un nou espectacle, aquesta vegada en format de cabaret. Divina de la mort és un cabaret lleuger i descarat que, en clau de comèdia, revela el caràcter grotesc de les violències estètiques. Una proposta que del Teatre Maldà ha pogut fer el salt al Teatre Borràs, durant els dilluns. Un dia que veig que tenim petites obres per omplir aquest dia i que omplen de públic juvenil. És una obra plena de gags, reivindicació sobre experiències de les autores en la mateixa pell. Amb gags amb l’esperit de cabaret, de pit i cuixa ens parlen sobre la bellesa, la joventut, els rols de gènere,… Podem veure diferents tips de bellesa, com els […]