Fritz Zepunt

De tant en tant dóna bo de trobar-se amb una obra diferent, original i a més a més ben interpretada. Quasi 90 minuts de bon teatre que es fan curts. Paul Berrondo ha cosit un text propi amb un de T. Williams, La nit de la Iguana, per crear dos espectacles paral·lels amb personatges diferents que tenen molt en comú. La fama, l’alcohol, l’amor… la vida. Perfecta per a què Maria Ribera i Borja Espinosa es llueixin i ho fan sense miraments. Jordi Busquets posa música a les transicions. La escenografia de Jose Novoa és la cirereta del pastís. No se la perdin. Encara hi son a temps.

Vaig entrar al teatre Borràs amb força por: Una Diva interpretant a una altra Diva. La por es va esvair als cinc minuts. Correcta y amb molt d’ofici, Norma Aleandro fa que el espectacle flueixi sense més entrebancs que aquells que la direcció, al meu parer, no sap resoldre. Hi ha un parell de flashbacks que no diré que siguin innecessaris, però que no estan còmodament resolts. O si ho estan, ho estan amb un excés de psico-dramatisme que només el bon ofici de Norma Aleandro lliura de la sobreactuació pels pèls. Ben acompanyada per un elenc de cantants i un pianista que saben estar a l’alçada, l’espectacle (110 minuts) passa agradable i clàssic fins al final. Em va semblar […]

Quan de petit veia els caçadors fent de les seves vora casa, el pare em deia que l’home era l’únic animal que matava pel plaer de matar. Per fer que les rates, que no maten rates, les acabin matant i sense motiu aparent, només cal humanitzar-les. Bolaño se’n surt prou bé i Rigola se’n aprofita. El text original està escrit en primera persona. La dramatúrgia intenta evitar que es converteixi en un monòleg i fa que algunes referències a tercers en el text original, acabin convertint-se en rèpliques. No sé si calia. Tot i així, no poden evitar (ni ho volen, per això posen micròfons davant dels actors) un protagonisme de la veu narrativa en detriment de l’acció, que és […]

Ahir es va acabar SÂLMON 2013 i ho va fer de la millor manera possible. Eugènie Rebetez (Gina pels amics) va presentar Encore. One woman show. Pallassa, diva fracassada o ambdues coses alhora. Canta, balla, toca un parell d’instruments i se’n fot del mort i del que el vetlla. Començant per ella mateixa o pel seu personatge. No saps mai on és la línia que els separa. Nomes han estat dos dies. No hi ha temps pel boca orella. La recomano perquè vull pensar que algun programador l’haurà anat a veure i acabarà fent temporada en algun teatre. Nota.: El darrer espectacle de SÂLMON ha sigut Planites de Aerites Dance Company (Grecia). Excel·lent. Érem quatre gats. El preu era, també, […]

Les cinc experiències Mgogoro son 5 histories de 5 autors diferents lligades amb més bona voluntat que vergonya (afortunadament en tenen ben poca) i que resulten força divertides. Algunes més que d’altres. N’hi ha dues que destaquen especialment: La de la vident i la de la presidiària. No pensin que les altres històries no estan a la alçada: És un projecte de Mentidera Teatre i això vol dir que hi ha un mínims de qualitat garantits. Divertida, propera al públic que en alguns casos interactua (els nous companys de la presidiària) i amb aquell punt de cinisme crític que tan bé li va al nostre tarannà burgeset. Quan planifiqueu el mes de novembre, teniu-la en compte.