Gema Moraleda

Oriol Broggi signa la nova posada en escena d’un dels clàssics de la Grècia clàssica, Èdip. La seva proposta inclou un parell d’afegits de text, una entradeta de Borges i una mena d’epíleg de Mouawad, que, malauradament, només contribueixen a reiterar les idees que el text original ja transmet per sí mateix. D’altra banda l’excés d’estatisme dels actors en escena i el ritme desconcertantment lent dels parlaments fa que costi massa connectar amb la tragèdia que té lloc sobre l’escenari i ens sitúa en una posició massa intel·lectual com espectadors. Julio Manrique fa el que tothom espera d’ell com a protagonista, però hi ha un parell d’actors que no cal perdre de vista: Marc Rius i Clara de Ramon. Més […]

Hàbitat (Doble penetració) ha estat la guanyadora del primer premi DespertaLab, atorgat per la Nau Ivanow i la Sala Atrium, que beca espectacles de teatre experimental. L’espectacle, amb direcció i dramatúrgia de Roger Torns, presenta un conjunt de personatges que viuen connectats a les xarxes però desconnectats de sí mateixos. Personatges que busquen l’amor, el reconeixement i la sensació de comunitat en el món després de les xarxes socials. Hàbitat porta la seva premissa fins les darreres conseqüències convidant al públic a participar de la vida virtual dels personatges a través dels seus comptes d’instagram. Durant la funció, podem gravar, fer fotos, fer stories o fer servir el mòbil per veure els que fan els personatges en directe (tot amb […]

Amb Mala broma, el sempre interessant Jordi Casanovas, fa tota una anàlisi, seguida d’una declaració de principis, sobre quins són els mecanismes de l’humor, per què serveix i com es pot fer. Mala broma no parla tant dels límits de l’humor (de què es pot fer broma) sinó de la seva finalitat (com es fa aquesta broma i amb quin objectiu). El text és en sí mateix una comèdia negríssima que, a través d’uns personatges que no poden parar de fer-se bromes, explora els mecanismes i les conseqüències de l’humor (i d’allò que no ho és). Una història intel·ligent, amb una bona posada en escena i plena de girs inesperats, on destaca la interpretació d’Anna Sahun. Més informació a Somnis […]

Amb AKA Daniel Meyer signa el seu millor text fins ara. La història d’un xaval adoptat amb un to de pell que no coincideix amb el de la majoria d’aquells que l’envolten. Sota l’impecable direcció de Montse Rodríguez, que aporta dinamisme a la posada en escena en forma de ball, un punt d’acrobàcia i molta comunicació amb el públic, un magistral Albert Salazar dona vida a en Carlos, el protagonista. Un noi normal i corrent de quinze anys, alegre, divertit, una mica tímid i fan del hip hop i de l’skate. El seu únic delicte serà enamorar-se de la persona equivocada. AKA combina el millor de les comèdies adolescents amb una història crua i real com la vida, una obra […]

Gossos de neu presenta la història de la mort en accident de cotxe de l’escriptor francès Albert Camus i el seu editor, Michel Gallimard, per parlar-nos del dol, de la pèrdua i del record. Amb una posada en escena que combina la dansa amb el text i les projeccions, Gossos de neu utilitza recursos propis del teatre documental però afegint-hi una bona dosi de poesia, reflexió i sentiment. El seu objectiu és explorar dues maneres d’enfrontar-se a la pèrdua, d’una banda, la de l’amant de Camus, que intenta aferrar-se al record i a les idees que els unien, i, de l’altra, la de la filla de Gallimard, que intenta reconstruir els fets per esbrinar si tot plegat va ser un […]