Gema Moraleda

Al Maldà la Lloll s’ha fet un cabaret a mida. Amb Ariadna Cabiró al piano i Eduard Autonell com a suport, una de les còmiques per excel·lència del país ens explica, en clau de farsa, la història del baró de Maldà, i trufa la història amb cançons ben conegudes per tothom (Fumando espero, L’himne del pirates, Maria de West Side Story…) amb les lletres degudament alterades i traduïdes al català. Amb un bon ritme i un sentit de l’humor molt personal (que no defuig les bromes polítiques), la Lloll demostra la seva gran habilitat com a show woman i dona forma a un espectacle entretingut que entusiasmarà els seus incondicionals. Més informació a Somnis de teatre

En aquest Ricard III on únicament es pot destacar la fredor, l’estatisme i una manera de recitar el text que sembla que els actors tinguin l’ordre arribar com més ràpid millor al final de la seva intervenció, només  Homar, que té moltes hores de vol a les esquenes, salva els mobles amb una interpretació que, malgrat tot, dista molt de les seves millors feines. Una direcció carregada d’obvietats i reiteracions que no aconsegueix fer brillar ni el text ni els actors. Un muntatge malaguanyat per un text que no ha perdut ni un bri d’actualitat. Més informació a Somnis de teatre

I jo si fos vosaltres no me la perdria. La versió d’Els Pirates del Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare captura a les mil meravelles el to festiu i desenfadat de l’original i ens regala un espectacle que, més que teatre, és una festa en tots els sentits. Amb gran intel·ligència, encara més sentit de l’humor i un ritme vertiginós, el repartiment canvia constantment de vestit i de personatge per donar vida a tota la constel·lació que habita el bosc, des de les fades, fins els còmics (que esdevenen la millor sorpresa de la nit, que no us penso desvelar). Un grup d’actors i actrius d’autèntic luxe, amb una complicitat que no veureu gaire sovint. Si mai algú us ha dit […]

Mos Maiorum ens enfronta cara a cara amb el que passa a diari a Marroc, Melilla, l’estret i les costes de Màlaga. Després d’un any d’investigació i moltes entrevistes, Ireneu Tranis, Alba Valldaura i Mariona Naudin es posen a la pell de tots els implicats i ens expliquen els seus relats respectant les veus dels protagonistes. Fent servir una original tècnica de teatre documental, l’espectacle té lloc en un espai diàfan, sense seients i amb els actors que mouen uns focus amb rodes mentre, mitjançant uns auriculars senten les paraules que han de dir. Així, cadascun d’ells és capaç de copiar la veu, les inflexions, l’accent i cada matís, com si, en comptes d’un actor, estiguèssim veient una gravació de vídeo. Mos Maiorum […]

…tot passa millor. Ja ho deia Mary Poppins. I això és el que fan les germanes Cayero al seu espectacle, posar un toc d’humor al relat del que passa dins dels murs dels centres d’internament de menors. La seva experiència com a educadores (feina que desenvolupen des de fa molts anys) els dona la perspectiva i el coneixement per poder parlar del tema amb rigor, sinceritat, emoció i, també, humor. Petites històries que conformen un relat desconegut per la majoria, però profundament necessari. Més informació a Somnis de teatre