Gema Moraleda

Call center és una comèdia que, igual que les trucades comercials que rebem a diari, saps des del començament que no acabarà bé. I és que hem de riure de la realitat dels call centers perquè, si no, ploraríem, i amb raó. Amb un sentit de l’humor força negre, unes bones interpretacions i un ritme àgil, l’única pega que se li pot posar a aquest muntatge de Marc Angelet és un final una mica allargassat i excessiu. Pel que fa la resta, és una d’aquelles comèdies que fan passar una boníssima estona. Més informació a Somnis de teatre

La Calòrica (que en aquesta ocasió no ha pogut comptar amb el seu dramaturg habitual, Joan Yago) s’ha llançat a la creació col·lectiva amb El profeta, un espectacle que dóna per fet que tothom en aquest món creu en alguna cosa i que equipara (perillosament) el coneixement científic i la fe (irracional) i té com a resultat un espectacle amb un missatge confús que, lluny de qüestionar creences, es limita a afirmar que, d’alguna manera, alguna cosa hi deu haver, encara que cada època l’ha anomenada de manera diferent. Deixant de banda el contingut, però, estem davant d’un dels millors muntatges de La Calòrica pel que fa a la interpretació (els tres actors estan magnífics), la posada en escena (gens fàcil, ja […]

Que no us enganyi el títol, el Monòleg del perdó no és cap monòleg sinó un text per a dos actors, signat pel poeta Enric Casasses, que s’endinsa per diferents històries i ens transporta a indrets inesperats. Un muntatge que convida a deixar-se portar, submergir-se en les imatges i les situacions que proposa i, sobretot, gaudir de la magnífica interpretació de la seva protagonista, Blanca Garcia Lladó, que us garanteixo que us deixarà bocabadats. Una gran oportunitat per a gaudir d’un muntatge fresc i original. Més informació a Somnis de teatre

Ni tot allò que es fa dalt d’un escenari és teatre, ni un text narratiu es converteix en dramàtic perquè un actor el reciti, ni la foscor i la lentitud són sinònims de poesia. Els cors purs es presenta com un espectacle teatral, però res més lluny; només trobarem tres actors immòbils acompanyats d’una música irlandesa que no para de sonar durant dues hores, moltes projeccions i molta foscor per crear un ambient íntim i opressiu, i un text pensat per ser llegit individualment a la vora del foc i no per ser escoltat. Més informació a Somnis de teatre

El curiós incident del gos a mitjanit és un d’aquells espectacles que aconsegueix tenir-ho tot: un bon text (en aquest cas una boníssima adaptació d’una novel·la bestseller), un magnífic repartiment (encapçalat per un Pol López que es transforma literalment en el nen protagonista) i una posada en escena arriscada, original i molt encertada. Amb El curiós incident del gos a mitjanit es demostra que és possible fer teatre de qualitat, comercial i per a tots els públics. No hi ha cap dubte de per què s’ha convertit en tot un èxit durant dues temporades (i el que queda). Més informació a Somnis de teatre