Gema Moraleda

Si poguessis triar entre tenir 100.000 euros ara o 1.000.000 d’aquí a 10 anys, què triaries? Aquesta és la premissa sobre la qual descansa El test, una comèdia de situació que, malgrat tenir un bon punt de partida i resultar entretinguda, no acaba de quallar. Amb un inici i un final una mica allargassats, el text ensenya la seva millor cara en el tram central, on l’acció es precipita i les situacions còmiques se succeeixen amb el ritme que caldria esperar durant tota la peça. Malgrat tot, El test és una comèdia divertida i que provoca interessants debats postfunció. Una bona tria per anar a passar una estona entretinguda al teatre, que no és poc. Més informació a Somnis de teatre

Aquest és el punt de partida d’Abans, de Daniel J. Meyer, una pregunta que pot arribar a fer vertigen. Què passaria si la nostra vida, que creiem tan segura, desaparegués? Com ens enfrontaríem a aquest fet? Abans dóna dues respostes, les de dos germans que perden els pares i l’estabilitat econòmica, i prenen camins ben diferents. Abans no és una obra fàcil. Fa preguntes complicades i dóna respostes incòmodes, però ho fa amb una gran sensibilitat i sense donar lliçons. D’altra banda, les excel·lents interpretacions de Laia Pellejà i Marc Pociello aporten la dosi de veritat i emotivitat justes per aconseguir un muntatge compromès i, alhora, molt humà que no deixa ningú indiferent. Totalment recomanable. Més informació a Somnis de teatre

Aquesta és la pregunta que ens llança la Ignífuga des de l’escenari del Tantarantana. La primera entrega del Cicló d’enguany agafa un clàssic per regalar-nos un muntatge contemporani, arriscat i amb la tecnologia com a millor aliada. Amb detalls metateatrals i un cert aire de performance, Kohlhaas ens presenta una mena d’heroi defensor de la justícia amb certs problemes d’autocontrol. De la seva mà ens plantejarem què estem disposats a fer i a suportar en nom de la justícia i l’ordre establert. Preguntes ben actuals que, malgrat no ens ho sembli, no són pas noves. Amb unes interpretacions fresques i valentes, i una posada en escena original, multidisciplinar i molt moderna, la Ignífuga torna a sorprendre, torna a arriscar i […]

Oda Krohg és una artista noruega molt coneguda al seu país però de la que jo mai no havia sentit a parlar. L’Oda va ser una víctima del seu temps, una dona que buscava ser tan lliure com els homes sense comprendre que a finals del segle XIX, i sense cap mena de control sobre el seu cos, les obligacions com a mare i esposa no li permetrien rebre el mateix tracte que els seus companys masculins. L’actriu noruega Eva Eklöf Mørkeset dóna vida a aquest personatge passional i contradictori amb força i entrega. Oda és un monòleg que narra de cap a peus tota la història d’aquesta bohèmia noruega amb un to potser una mica fred pel nostre tarannà mediterrani, però tanmateix interessant. Malgrat el […]

El rey no hauria d’existir. No em refereixo a la figura del monarca (que també tinc una opinió) sinó a l’obra de Teatro del Barrio. Tanmateix, encara que no hauria d’existir, resulta imprescindible, i això és perquè aquest país està fatal, i la cosa no és nova. El teatre pot i ha de ser polític, i El rey no dubta a llançar-se de cap i dir unes quantes veritats ben dites sobre la Transició, els seus protagonistes i, com no, sobre Joan Carles I. Amb poca escenografia, molta imaginació i un gran sentit de l’humor, Luis Bermejo, Alberto San Juan i Guillermo Toledo se la juguen a cada frase i no deixen canya dreta. Com ha de ser. Un espectacle necessari i valent que no […]