Gema Moraleda

A Catalunya ens importa molt la llengua. Les circumstàncies històriques ens han fet malalts de llengua. No conec cap altre poble amb aquest tret tan desenvolupat. La llengua forma part de nosaltres, i jugar amb ella és un dels nostres entreteniments (que li diguin a en Màrius Serra!). A Paraules d’amor Joan Ollé proposa un viatge pel català bastard, el que es parla a diari i manté viva la llengua des del barbarisme i l’error sintàctic, el calc i la mala pronúncia, però és un viatge divertit, no acusador, un viatge de celebració carregat d’ironia i acompanyats de tres actrius que fan una feina increïblement complicada de manera impecable. Cap malalt de llengua no s’ha de perdre Paraules d’amor. Un […]

Miguel Mihura és un d’aquests autors amb personalitat els textos del qual resulten totalment inconfusibles. El seu humor absurd i la seva forma d’escriure continuen resultant brillants gairebé quaranta anys després de la seva mort. Milagro en casa de los López és un exemple d’això, una obra que conté moltes dels trets d’identitat de l’autor (humor absurd, personatges benestants, girs de trama inesperats) i que ha estat perfectament actualitzada per Manuel Gancedo perquè resulti, no només divertidíssima, sinó també vigent. Amb un ritme trepidant, unes bones interpretacions i un magnífic sentit de l’alta comèdia, Milagro en casa de los López és un muntatge més que recomanable per a qualsevol amant de l’humor absurd i imprescindible per als aficionats a Miguel Mihura. Més informació (en castellà) […]

Josep Julien fascina amb la seva interpretació d’un pinxo de poca monta a Irlanda del Nord. La seva història és d’aquelles que mai no s’expliquen, la dels personatges secundaris que es trenquen la cara a canvi de quatre duros pel cap de torn que controla tal o qual negoci tèrbol. Josep Julien es transforma en aquest personatge i li dóna vida amb grans dosis de tendresa i veritat, mirant amb intensitat als ulls del públic. El bon lladre és un d’aquells monòlegs que, gràcies a comptar amb l’actor adequat, es converteixen en petites joies. Més informació a Somnis de teatre

Discordants parteix d’una història que podria ser un drama lacrimògen i paternalista i la converteix en una comèdia original i entretinguda que destrueix prejudicis i trenca tabús. Una parella heterosexual jove i enamorada ha d’aprendre a conviure amb el fet que ella és seropositiva. Tot un repte per a qualsevol. Amb un bon ritme, personatges creïbles i un compromís innegable, Discordants parla d’una realitat que molts potser desconeixem però que no és estranya ni queda gaire lluny. Un muntatge d’allò més recomanable, especialment per anar a veure en família. Us sorprendrà. Més informació a Somnis de teatre  

Sóc una persona impacient, així que no vaig poder esperar a l’estrena de Vilafranca a Barcelona. Vaig veure-la al mes de febrer a Vilafranca mateix, quan es va estrenar. Però em va agradar tant que vaig repetir a l’estrena al Teatre Lliure, perquè el text ho mereix. A Vilafranca, Jordi Casanovas culmina la seva trilogia sobre la identitat catalana anant a l’origen de tot, al primer grup social que ens acull, aquell on ens desenvolupem com a persones, la família. I així, mitjançant un esdeveniment anual, el dinar de festa major, en coneixerem una com qualsevol altra, amb les seves misèries i les seves alegries, sense blancs i negres, amb tota una gamma de grisos. Vilafranca commou perquè ens parla […]