Gema Moraleda

Bangkok promet una dura crítica al sistema però, al final, no passa d’emprenyada infantil. Amb una premissa més que interessant (la, tan espanyola, cultura del malbaratament en obres públiques) acabem assistint a un interminable i circular diàleg que recorre constantment a llocs comuns i idees maniquees sobre la situació i els problemes actuals. Dos actors entregats i una escenografia que dificulta la visió del públic completen un espectacle del que, francament, n’esperava moltíssim més. Més informació a Somnis de teatre

iMe parla d’un futur que s’assembla massa al nostre present. Els humans s’han implantat els dispositius mòbils per a estar connectats a les xarxes les 24 hores del dia. En un món on fa anys que ningú no es mira als ulls, podem dir que estem realment connectats? Amb aquesta premissa, Roc Esquius (autor i director d’iMe) trama una magnífica història plena de detalls i matisos que fa riure però que també fa pensar (i molt!). Quatre actors sobre una escenografia minimalista creen personatges entranyables, molt humans i amb els que ens podem identificar. Amb una cartellera totalment envaïda per un Grec que sembla que no acaba de donar la talla, iMe és una bafarada d’aire fresc, una història realment […]

La tortuga de Califòrnia és un d’aquells casos de “posa un nazi a la teva obra” per a intentar augmentar l’impacte dramàtic de la història. Un recurs efectista i, en la meva opinió, del tot innecessari per a intentar aprofundir en la naturalesa de la maldat i la influència de la història familiar a la nostra vida. Amb una posada en escena senzilla i unes interpretacions correctes, La tortuga de Califòrnia intenta resultar trascendent però no aconsegueix distanciar-se del melodrama. Més informació a Somnis de Teatre

A la Barcelona de 2051 hi ha gent que viu dins de gratacels i no en surt mai sota cap concepte. En aquesta Barcelona, les xarxes socials ja no estan als nostres mòbils sinó que han conquerit les nostres hores de son. Amb aquestes premisses, Iván F. Mula (a qui segur que coneixeu perquè és un dels col·laboradors/recomanadors d’aquesta pàgina) signa una divertidíssima comèdia romàntica sobre l’amor en temps de xarxes virtuals. Amb una trama que funciona com un rellotge, una bona utilització dels recursos audiovisuals i un repartiment entregat (format pel propi Iván, el també recomanador de Teatre Barcelona Carles Armengol i Alba Rubio), 2051 és una comèdia futurista que ens fa riure però també ens dóna alguna cosa […]

Mata el teu alumne ens presenta una pregunta incòmoda: què passa si algú decideix fer realitat la fantasia que un autor ha plasmat a una novel·la? I si aquesta fantasia consisteix en matar algú, qui seria el responsable? L’assassí? O aquell que li ha donat la idea? Amb aquest rerefons, Carles Mallol signa una comèdia negra i atípica en què assistim a les dues realitats de la situació, la del novel·lista i la de l’assassí. Amb un ritme excel·lent i unes interpretacions magnífiques, a Mata el teu alumne només li falta un final més contundent per ser rodona. Tot i així, un muntatge d’allò més recomanable. Més informació a Somnis de teatre