Gema Moraleda

Hi ha autors que demanen una cura especial en la posada en escena. Harold Pinter n’és un d’ells. Els seus textos d’ambient amb personatges complexos i trames gairebé anecdòtiques necessiten actors excel·lents i directors intel·ligents. Per sort, aquest L’encarregat que reposa el Teatre Lliure té tots els ingredients necessaris per crear un Pinter memorable. La feina de Carles Martínez, Albert Pérez i Jacob Torres sota la batuta de Xicu Masó és literalment magistral i ens regala un muntatge ple de matisos, emocions i escenes pel record. Si, com jo, us la vau perdre l’any passat, no teniu excusa per tornar a cometre el mateix error. I encara més després de les seves dues nominacions als premis Butaca. No us en […]

La nova proposta de La Kompanyia del Teatre Lliure té dos encerts indiscutibles: el repartiment i la posada en escena. El vestuari, la llum, la música, la utilització de l’espai del Lliure de Gràcia i, per descomptat, les excel·lents interpretacions converteixen Victòria d’Enric V en tot un plaer des del punt de vista estètic (i això sense mencionar l’escena final sobre un escenari ple d’aigua, una de les solucions més originals que he vist mai sobre un escenari). Malauradament, aquest encert en la posada en escena no correspon a la qualitat de l’adaptació del text de Shakespeare. Precipitació en els canvis d’escena, salts bruscos de moment i espai, monòlegs nus sense els diàlegs introductoris i una certa sensació general de […]

Si per alguna cosa havia destacat fins ara la sala Flyhard (i el motiu pel qual havia aconseguit guanyar la fidelitat del públic) era per l’excel·lent criteri en la selecció de textos que programava. No és el cas d’El lloc, un text molt fluix amb nombroses incoherències i un argument del tot intrascendent que em va fer consultar el rellotge des del primer moment i em va avorrir profundament (i això que dura poc més d’una hora). Una obra de la Flyhard que, per primera vegada, no puc recomanar. Més informació

La norma de l’extinció es basa en un text poc conegut del dramaturg rus Anton Txèkhov escrit quan aquest només tenia divuit anys. La Companyia Ignífuga el rescata i l’adapta per parlar-nos d’una generació que ens resulta molt propera: els fills d’uns pares que ho van tenir tot que es troben amb un món que no és el que els havien promés. Els personatges de La norma de l’extinció són joves i apassionats, veuen el món amb lucidesa però també amb cert pesimisme, volen gaudir de la vida i somiar amb el futur però no poden evitar sentir-se atrapats en l’entorn. Situacions i emocions amb les que ens podem identificar com a públic i que el muntatge ens presenta sense […]

Poques vegades assistim a un espectacle com el que proposa Asier Etxeandía amb El intérprete. En comptades ocasions ens trobarem amb un actor de la seva talla capaç de cantar, ballar i interpretar amb un talent impressionant mentre es fica a la butxaca una platea tan gran com la del Coliseum. Ens va fer ballar, ens va fer plorar, ens va conmoure i ens va provocar, vam cantar, vam riure i, durant dues hores, vam oblidar-nos del món de fora i ens vam quedar a l’habitació d’aquell nen de Bilbao que somiava ser artista. El intérprete és un d’aquells muntatges que apareixen a la cartellera una vegada cada lustre. Si teniu la oportunitat, no us la perdeu. Més informació