Gema Moraleda

En una cartellera de teatre familiar ben plena de musicals, la companyia L’Embarral s’arrisca amb una proposta original per als més menuts de la casa. A Els contes d’en Neret veuran com els personatges dels contes cobren vida gràcies als dibuixos en directe de la Marion Alberich i la impecable interpretació del Pau Gómez. Contes tradicionals i personatges màgics per passar una bona tarda en família. A més, al final de l’espectacle, els nens s’enduen a casa els dibuixos dedicats, pot haver-hi res més exclusiu? Si teniu nens entre 3 i 7 anys, no ho dubteu i passeu per la sala Fènix a conèixer en Neret i la Mariona. Segur que us agradarà. Més informació

Cels és un text dens, complicat, amb un gust per la tragèdia que ratlla la morbositat i una indecisió en l’execució que el fa debatir-se entre el discurs filosòfic i el thriller d’acció. Mouawad reuneix les seves virtuts, els seus vicis i les seves obsessions i torna a barrejar-los per crear un nou text que, en molts moments, sona a quelcom ja sentit i en d’altres a autèntica genialitat. Un text molt irregular que, en la meva opinió, només es salva per la magistral posada en escena de Broggi i companyia que aconsegueixen mantenir-nos atents i, fins i tot, emocionats pel que passa sobre el terra (en aquesta ocasió desprovist de sorra) de la Biblioteca de Catalunya. Una cita ineludible per al fans de […]

L’eterna pregunta de la comèdia romàntica contemporània es torna a formular aquests dies sobre l’escenari del Teatre Gaudí. Els protagonistes són un grup de joves de vint-i-tants que busquen l’amor, cadascú a la seva manera. Amb una posada en escena i una direcció àgils, esbojarrades i molt divertides, Tothom diu que està bé ens convida a identificar-nos amb uns personatges que es fan estimar des del moment que surten a escena. Els seus dubtes, les seves fantasies i les seves pors poden ser les nostres i les situacions que presenten no poden evitar fer-nos riure. Si gaudiu amb les comèdies romàntiques, no deixeu passar aquest muntatge. Més informació

Totes les parelles es plantegen en algun moment de la seva història el fet de tenir descendència. I, un cop decidit, totes veuen com els hi canvia la vida. Pulmons retrata precisament aquest moment de la història de dos personatges. Amb una direcció i unes interpretacions impecables, emocionants i carregades de matisos, sospito que al gran èxit del muntatge també ha contribuït el fet que Pulmons afronta un tema que molta gent pot fer seu. Un tema universal, amb un enfoc modern i una posada en escena excel·lent han estat els culpables de l’efecte boca-orella que ha convertit Pulmons en un dels èxits de la temporada. Un espectacle molt recomanable per a tots aquells que es plantejen les eternes preguntes sobre la paternitat. Més […]

Si us agrada l’Ivan Benet actor, no podeu deixar d’anar a veure Informe per a una acadèmia. Aquest monòleg de Kafka és el millor aparador per a gaudir de les seves habilitats interpretatives. Pel que fa al muntatge en sí, en canvi, crec que no l’encerta tant. Informe per a un acadèmia és un text interessant i vigent, amb un estil directe i sobri. Una sobrietat que la posada en escena sembla voler compensar. Amb interludis musicals, actuacions de circ, sorpreses escenogràfiques, transicions ben dilatades i, en general, molt d’artifici, sembla que s’intenti vestir un text que, en la meva opinió, no ho necessita. Una llàstima. Més informació