Si algú està pensant a anar a veure El coloquio de los perros amb l’esperança de gaudir d’un text de Cervantes, que no perdi el temps. Aquest col·loqui no és tal cosa i en ell només trobem a Joglars dirigint-se al públic de fa més de trenta anys. Al de la Transició. Aquell públic fàcilment escandalitzable que es posava nerviós si es parlava de sexe o drogues dalt d’un escenari. Res més de remarcable té aquest muntatge. Només uns enfants terribles que de tant cercar l’escàndol han oblidat el missatge. Més informació (en castellà)
Gema Moraleda
289 Recomanacions