Hebert Parodi

Víctor Conde (La ratonera, Pegados) ha afrontat el repte d’adaptar la clàssica novel·la d’Agatha Christie, que reuneix tots els ingredients que han captivat milions de lectors: un espai tancat (creuer), molts protagonistes i tots sospitosos, assassinats, un detectiu més que perspicaç i un final que mai, mai esperaves. A més, apunts socials i de classe en els ’30 i altres, perennes (diferències de classe, passions, gelosia, amors no correspostos, traïcions, el vil metall …). S’ha intentat modernitzar o, almenys fugir, d’una versió encotillada i estàtica amb una posada en escena basada en què tots els personatges estiguin sempre presents i movent-se (massa) a la coberta del creuer, el que per moments dificulta el seguir qui és qui o a qui […]

Carmen vetlla, a casa, el cadàver del seu marit. Necessita passar al costat de Mario aquestes cinc hores. Una vida junts. Reflexions, petits, o no, retrets, reivindicacions, algun ajust de comptes, retrat d’un matrimoni, amb la seva rutina, els seus secrets no gaire ocults, l’afecte, una gran incomunicació.. Carmen, senyora de províncies, de missa els diumenges i buscar la vanitat de les floretes, encotillada a l’Espanya de meitat dels ’60, avorrida, a estones conservadora rància, a estones demanant llibertat, reflex d’una obertura que encara no havia arribat o només de forma tímida. Lola Herrera fa anys va fer seu el personatge, tant que la va esgotar la seva càrrega dramàtica, que amb els anys s’ha alleugerit i ha guanyat en […]

A Assaig sobre la ceguesa, un poble, tret d’una dona, quedava temporalment cec. Sortia el millor i el pitjor del gènere humà. A Assaig sobre la lucidesa, aquesta societat ara hi veu clar i de forma espontània decideix votar massivament en blanc, provocant la incredulitat, ira i sorpresa dels polítics, que els preferien cecs. La seva reacció és ridícula, violenta, terrorista i sense autocrítica. Tot i que aquí (Saramago) els dolents són només la dreta, el massiu vot en blanc indica el cansament del poble cap a tots els partits. Democràcia es ficar un paperet en una urna i aquí acaba la nostra responsabilitat? Què rebem a canvi, en aquest contracte social? Quan van oblidar els polítics que estan per […]

Una proposta que, crec, funcionaria millor en un teatre més petit, on aquesta delirant història comptés amb la complicitat de no prendre’s massa seriosament: noi poca cosa enamorat de la seva companya en una floristeria de mala mort, una noia maca amb predilecció pels malotes, i de l’espai, apareix una planta, Audrey2, boja per la sang. Si a La Jaula, la producció prèvia de Llàcer-Guix, vaig trobar a faltar espectacularitat en una proposta de brilli brilli, aquí potser l’hi escauria més senzillesa. Què recordes en sortir? Les Sey Sisters, espectacularment soul, que bé s’ho passa Manu Guix (i ho té difícil, tocant, dirigint i “doblant” a Audrey2) i mira com li agrada al públic el cubaneo de Corbacho (que ja […]

Ese portugués és una història de traïcions. O, més aviat, d’entendre-les. I si són, de vegades, simplement voler canviar i millorar? És traïció voler deixar anar aquells amb qui hem estat bé per voler estar millor? Poden perdonar, els abandonats? En una simpàtica escenografia de camp de futbol on es juga aquest partit decisiu a la vida d’una parella, es desenvolupa una intensa nit amb flaixbacks. Una mala nit, on la núvia del Joel ha desaparegut camí d’una més que probable “traïció”, ell espera, desespera i surt a buscar-la. La casualitat fa que se li aparegui (mai millor dit, ja que ve a ser una veu de la consciència que el farà contemplar la complexitat humana amb ulls més obert […]