Hebert Parodi

El silenci del títol es doble. D’una banda, al·ludeix al cinema mut, l’època ¿llunyana? de les aspirants a actriu tot just arribades a la meca de Hollywood, enlluernades per les llums de les marquesines i la brillantor de les joies de les estrelles els dies d’estrena. També el silenci al voltant del ¿llunyà? infame sofà del productor, el de l’abús dels poderosos sobre les aspirants, secrets coneguts per tothom però  que ningú no denuncia si no vol veure tallada d’arrel la seva carrera al món de l’espectacle. L’ambientació dels anys 20, sense disposar de gran escenografia, és excel·lent, començant pel vestuari, la música que uneix les diverses escenes, la visualització dels subtítols … La proposta ens la porta Escapade Theatre, […]

Musical d’aquells que em guanyen ràpid: íntims, aparentment sense pretensions però que arriben i toquen la tecla precisa, proper, en un indret addient, música de qualitat i en directe, amb molt de talent, treball i qualitat al darrere. Primera part de la Trilogia de l’Amor, musicals escrits i dirigits per l’Alícia Serrat (Pegados) i produïts per Daniel Anglès (Rent), cadascú amb un músic diferent, en aquest cas, Marc Sambola. Anna Lagares (quina vis còmica i veu!) alternant amb Clara Solé (sensibilitat màxima)  creen una deliciosa parella amb Edgar Martínez en aquest musical sobre la cerca de l’amor i que bonic és trobar-lo i com el destí ens atrapa per molt que ens disfressem i vulguem amagar-nos. Un amor de contes […]

Tercera part de la Trilogia de l’Amor, musicals dirigits i escrits per Alícia Serrat (Pegados) i produïdes per Daniel Anglès. Si a Per si no ens tornem a veure vivíem l’amor de conte, juganer, una mica nyonyo si bé és el que tots voldríem viure, de sortir somrient, a Tot el que no ens vam dir, l’amor que fa mal, el de les coses que no diem i tenen conseqüències, tant o més que aquelles que sí diem, sortíem fent repàs de relacions viscudes, ara a El temps que no tindrem, l’amor més gran potser, el de mare a fill i el de fill a mare (que no són el mateix), sortim pensant que hem de trucar les nostres mares. […]

Rent no és un dels meus musicals preferits i resulta que estic repetint i repetint, senyal que aquesta producció està per sobre de la meva percepció de l’obra: mèrit absolut d’aquest Rent que veiem a l’Onyric Condal. Rent és un musical rock basat en l’òpera La Bohème, que relata just el que passava als carrers de NY als ’90, quan es va estrenar, estrena marcada per la mort prematura de l’autor, Joanthan Larson (que mitifica) i va arribar a BCN el 1999. Daniel Anglès (un dels protagonistes d’aquell primer muntatge) el va recuperar i dirigir el 2016 i ara hi torna, a un teatre gran, amb lligams amb la versió prèvia, però el cert és que aquest Rent ha crescut […]

Sèrie de concerts del repartiment del musical que es representa en aquest moment al’Onyric Teatre Condal, en aquest cas Rent. En cada ocasió, un dels intèrprets, habitualment acompanyades al piano o guitarra, ofereix més un recital que un concert. De fet, un one man / woman show, per al seu lluïment en el millor dels sentits. El repertori a gust de l’intèrpret: des de cançons que el fan feliç a les que sempre ha volgut cantar, els referents vitals de cadascun, siguin de festa petarda o de papers protagonistes somniats, cançons de musicals molt coneguts i d’altres a descobrir, la pròpia obra que estan representant, clàssics allunyats del gènere … una barreja riquíssima que permet en una mateixa sessió gaudir […]